8 escuts d’or de Carles IV i 8 rals de plata de Ferran VII com els trobats al tresor.
Aquests dies s’ha parlat molt sobre el tresor de monedes recuperat del vaixell “Nuestra Señora de las Mercedes” però a Sant Andreu, -salvant les distàncies-, també es va trobar un petit tresoret.
A l’agost de 2004, uns operaris d’Aigües de Barcelona estaven obrint una rasa al carrer Palomar, prop del Passeig Torras i Bages per col·locar uns nous tubs d’aigua potable, quan dos d’ells van fer una troballa casual. Es tractava d’una petita olla de fang amb 88 monedes d’or i plata dels segles XVIII i XIX. La sorpresa va ser majúscula però malauradament aquells operaris van decidir ocultar la troballa, van llençar l’olla per no considerar-la important i van repartir-se el tresor.
La troballa hagués passat desapercebuda sinó fos per una discussió pel repartiment de les monedes. Després de temps discutint-se entre ells, l’operari que es pensava perjudicat va anar a fer una denúncia a la policia per demanar que el company li donés més part del tresor, i llavors la sorpresa se la va portar ell. La policia li va informar que qualsevol troballa feta al subsòl no se la podien quedar i que havien d’informar a Patrimoni. Gràcies a la desconeixença de les lleis, la policia va poder recuperar totes les monedes i la noticia va saltar a la llum, era ja març de 2005. Les monedes van ser estudiades i dipositades temporalment al Gabinet Numismàtic de Catalunya (GNC), al Museu Nacional d’Art Contemporani (MNAC).
Però d’on surten aquestes monedes?
La troballa constava de 88 monedes (58 d’or i 30 de plata) situades cronològicament entre 1772 i 1809 i amb un valor estimat d’uns 30.000 €. La moneda més moderna –la de 1809- era de Josep I -germà de Napoleó- i rei de l’Espanya ocupada pels francesos.
Això situava l’enterrament del tresor cap a 1809, en plena “Guerra del Francès 1808-14” en el període en que l’escalada de violència al pla de Barcelona prenia unes cotes molt altes.
La guerra, els enfrontaments amb els francesos i el pillatge per part dels bandits van crear al voltant de Barcelona una zona molt insegura com ja es deia a la premsa de l’època:
“Si prestais atentos oidos no escuchareis resonar otro entre las colinas de San Andrés, Horta, Gracia, San Jerónimo y Sarriá, entre la ribera del Llobregat y las del Besós que las voces de robos y pillajes, pillajes y robos. Todo lo que se encuentra: trigo, aceite, vino, animales de tiro, muebles y hasta las jaulas con los loros y los canarios; todo viene descaradamente tomado y llevado a venderse a Barcelona para hacer dinero.”[1]
La masia més propera a la troballa del tresor és “Les Carasses” però no podem afirmar que fos el propietari d’aquella casa qui enterrés allà les monedes –potser sota un arbre, o al costat d’una pedra- podria ser qualsevol persona dels masos de la zona, o potser fins i tot el moliner del Rec.
El cas és que algú, temerós que li robessin els estalvis, va enterrar els diners allà i sembla ser que aquella persona malauradament no va sobreviure a aquella guerra. El tresor va quedar ocult durant quasi 200 anys, fins que en 2004 tornava a veure la llum.
[1] Moliner Campo, Antonio “La imagen de los soldados italianos en Cataluña en la Guerra del Francés”.
SANT ANDREU DE PALOMAR 
Excel.lent narració històrica. Felicitats pel bloc i per fer-nos descobrir coses noves del nostre passat, l´ànima del present i la dignitat del futur.
Pau Vinyes
moltes gràcies Pau. El teu també és molt bó. Entre tots farem arribar la història de Sant Andreu a més gent.