Famílies de carlins deportats a Sant Andreu de Palomar

Durant la primera carlinada (1833-40) al Pla d’Urgell i a la Segarra van haver petites partides de carlins que de forma independent van combatre als exèrcits isabelins.

A Cervera, molts partidaris del pretendent Carles (V) es van unir a l’exèrcit rebel i es van produir diverses esbatussades.

Els isabelins, que controlaven la ciutat de Cervera, van decidir prendre decisions extremes per forçar que els partidaris carlins abandonessin les armes. Així, a principis de 1835 la policia de Cervera va detenir als familiars de diverses persones allistades als exèrcits carlins i en decretava la seva expulsió de la ciutat.

El 24 de maig de 1835 s’enviava una carta a la “Delegación Policial de Barcelona” amb el següent escrit:

Con arreglo a lo prevenido en el artículo 5º del Bando del Exmo Sr. Capitán General de este Exército y Principado del 13 de Abril del 1834 han sido espulsados de esta Ciudad (Cervera) los sugetos que al margen se espresan por haber ido a la facción los hijos ó esposos de los mismos, los cuales han sido destinados á residir á los pueblos de Sans y San Andrés de Palomar, para donde salieron ayer acompañados de Justicia en Justicia. Lo que aviso á U.S. para su conocimiento y para que si lo tienen á bien se sirva disponer sea vigilada la conducta de los interesados por las respectivas autoridades de estos pueblos.”

A continuació s’exposava la llista de la gent enviada a Sant Andreu de Palomar i Sants.

En el cas del nostre poble, aquests carlins nouvinguts, expulsats de la zona conflictiva per evitar més sublevacions van ser:

– Josep Valls, pare d’Antoni.

– Andreu Pellicer, pare de Jaume.

– Francesc Trullols, pare de Sebastià.

– Magí Camps, pare de Francesc.

– Magí Domingo, pare de Jaume.

– Gertrudis Canyellas, dona d’Antoni Valls.

D’aquesta manera l’exèrcit isabelí volia portar als familiars dels carlins a zones totalment apartades del conflicte i vigilar-los.

Aquestes famílies tradicionals van arribar a Sant Andreu de Palomar i van relacionar-se amb els pocs carlins que fins al moment vivien al poble. Durant les següents dues carlinades, els descendents d’aquestes famílies van tenir un paper destacat a les revoltes.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Segle XIX. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Famílies de carlins deportats a Sant Andreu de Palomar

  1. Ramón Jaume Perlè ha dit:

    Així els Camps de Concentració. ¿Fora potser la polìtica d’expropiar les propietats rústiques de la Segarra i d’altres indrets del Plà de Lleida per evitar la presència de elements desestabilitzadors?
    El crear grans nuclis urbans o ciutats perifèriques es una decisió dels urbanites, de la modernitat.

  2. Ramón Jaume Perlè ha dit:

    Potser n’era una menade revanxa de francesos contra francesos al temps de la sortida de Madrid i el replegament a Catalunya. En Carles Quint n’era rei de França i te esculptura equestre al Palau del Louvre. Dels temps de Carles Cuart, rei d’Espanya coincideïx, si no és erroni el govern de en Lluis Setze però, la “revolució” potser va tenir altres fets ( Carles Quint pot ésser Austriac)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s