Josep Molins, un carreter andreuenc del segle XVIII

 

 Molí de Montmeló excavat en 2009.

Josep Molins era un carreter de Sant Andreu de Palomar que el 27 de març de 1776 signava un acord amb la “Junta de la administración de la provisión de nieve o hielo para el abasto público de la ciudad de Barcelona”. Aquest acord consistia en transportar diàriament a la ciutat de Barcelona, gel o neu durant tres anys i nou mesos a començar el 1 d’abril de 1776 i fins al 31 de desembre de 1779.

Josep Molins va pactar amb la junta barcelonina els següents preus:

–      Per portar gel dels pous de l’Avancó, Fontmolsa i Castellterçol (Vallès Oriental) que es trobaven a dos dies de viatge i la junta li pagaria 8 sous i 6 diners per cada quintal.

–      Per portar gel de Vilamajor (Vallès Oriental), també a 2 dies de Barcelona en cobraria 9. sous.

–      El gel dels pous de Riba-tallada, l’Ametlla i Granollers (Vallès Oriental) a dia i mig de Barcelona es pagava a 5 sous.

–      Dels pous de Montmeló, de Can Barrera i Can Gurri (Lliçà de Vall – Vallès Oriental) a un dia de distància es pagarien 3 sous.

–      De Plegamans (també a un dia de distància) es pagarien 4 sous per quintal.

S’ha de tenir en compte que durant el viatge el gel o neu s’anava fonen i el salari que cobrava era sobre el pes “limpio de taras y en la cantidad que resultaria pesandolo en su arribo y entrega en el Almacen de la Administración en esta Ciudad.” A més, Joan Molins “se presentará todos los dias durante dcho termino en dcha casa de la Administración para recibir las ordenes que se le tuviesen que dar en razon del numero de carros que deba apromptar y demas que tal ver se ofrezca.

Per què servia la neu, d’on provenia i que era aquesta Junta?

Fins a finals del segle XIX no es van inventar les cambres de fred i després ja van arribar les primeres neveres. Per tant, els aliments que s’havien de conservar congelats, el gel per les tavernes i qualsevol altra necessitat de gel o cosa freda que tingués la ciutat de Barcelona s’havia de treure de la neu que queia a l’hivern al Montseny (o de vegades més a prop depenent de cada hivern) i del gel que es feia als pous de glaç situats al Vallès i Osona. La ciutat de Barcelona, per garantir-se l’avituallament de gel va crear entre finals del segle XVII i principis del XVIII una junta d’administració per gestionar l’arribada de gel a la ciutat. Aquesta junta era l’encarregada d’establir els preus i controlar els contractes tant dels propietaris dels pous de glaç com dels carreters que els portaven a la ciutat.

Per la banda nord de Barcelona, els pous més propers a la ciutat eren els de Sant Fost de Campsentelles, i Montmeló. Durant l’època freda es recollia la neu i el gel i s’emmagatzemava en dits pous. El gel es podia fer gràcies a les basses d’aigua situades a les zones obagues de les muntanyes i que amb el fred de la nit es transformaven en plaques de gel. Aquestes després eren tallades i transportades als pous.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Segle XVIII. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s