SALVEM EL CASC ANTIC? (Iª PART)

Amb la renovació dels permisos d’obra a Sant Andreu ja n’hi ha hagut una nova víctima.

Encara no havia acabat el termini per presentar les al·legacions quan dues cases antigues van anar a terra. Eren dues cases del carrer Santa Marta que es volien incloure en l’Inventari de Patrimoni de Sant Andreu de Palomar però que ja és impossible. Sabem que el progrés ha de seguir el seu camí, però malauradament eren les dues cases més antigues que quedaven en tot el carrer.

El carrer Santa Marta ha patit tres moments evolutius durant tota la seva llarga història. Des de que va aparèixer en època medieval i fins a principis del segle XIX, el carrer va viure una època caòtica on va estar fins i tot a punt de desaparèixer. A mitjans del segle XIX, amb el creixement del poble es va decidir reurbanitzar els carrers i es va aprovar una reurbanització del mateix. Finalment, entre els anys 70 i 80 del segle XX es va produir una nova etapa (en la qual encara ens trobem) i on el carrer típic de poble va acabar sent un vial fosc amb grans edificis que eviten que el Sol torni a il·luminar-lo.

Fem història:

Als anys 60 del segle XIX l’Ajuntament va aprovar una reurbanització i realineació dels carrers degut al gran creixement que en pocs anys estava patint el nostre poble. Aquesta reforma van provocar moltes queixes dels veïns de Sant Andreu, però un carrer va destacar entre tots els altres, el carrer Santa Marta.

Dit carrer es trobava tancat per una paret que complicava el pas cap al carrer Major (actual carrer Gran de Sant Andreu), a més, les cases antigues tenien diferents mides i per tant més que un carrer semblava un carreró que estava per desaparèixer i que no portava a cap lloc.

A les actes del dia 22 de novembre de 1871 l’Ajuntament de Sant Andreu ordenava al propietari Salvador Sagristán que “quite las puertas y derribe las paredes que cierran la calle Santa Marta”. El Sr. Sagristán no volia fer-ho i va presentar al·legacions dient que el propi Ajuntament li va donar permís al seu pare per posar-les el 1844. La “Comissió d’Obres” va reconèixer aquest fet, però es van justificar dient que les portes no eren les mateixes i que a més, posteriorment es va aprovar un pla de reurbanització del carrer i que per tant desestimava la queixa.

El 27 de juny de 1874 els veïns del carrer Santa Marta van demanar que s’accelerés el procés d’eixamplar el carrer “ya que es insalubre y peligroso”.

La nova alineació del carrer va fer enderrocar cases antigues i va fer construir de noves (algunes d’elles encara es conserven entre els nous edificis de la segona meitat del segle XX).

Però entre totes aquestes reformes un edifici antic va poder salvar-se de la destrucció, el número 16. Aquestes dues cases havien resistit més de 200 anys els canvis urbanístics del nostre poble i ara finalment han dit adéu per sempre.

Es tanca així una part de la història del nostre poble i es perden unes de les cases més antigues que queden al nucli antic.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Notícies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s