PER SANT JORDI ADQUIREIX LA HISTÒRIA DE SANT ANDREU

DSC_0317

Demà dia de Sant Jordi el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias surt al carrer a vendre llibres. A la plaça Orfila durant tot el dia els andreuencs i andreuenques (i tot els forans que vulguin) podran comprar els llibres Finestrelles on hi ha molts articles sobre la història del nostre poble.

Aquest any com a novetat tenim el llibre:

Sant Andreu de Palomar al segle XV en els seus textos, escrit pel Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i professor de la Universitat de Lleida, l’andreuenc Joan J. Busqueta.

L’autor, mitjançant un estudi acurat de tots els textos que ha pogut localitzar d’aquesta època ens fa cinc cèntims de forma amena del Sant Andreu del segle XV. És la continuació del seu magnífic estudi fet el 1991 “Sant Andreu dels segles XIII i XIV”.

Fa tot just uns dies que me l’he acabat i he trobat sobretot interessant el Sant Andreu durant la guerra civil catalana (1462-72). Per fer-vos una mica de “dentetes” us escriuré ara un dels relats que va trobar mossèn Clapés sobre aquells temps i que el Doctor Busqueta també analitza.

Aquests fets es van produir a Sant Andreu de Palomar el 12 de setembre de 1462 quan el rei Joan II, la seva esposa Joana Enríquez i el seu fill, el futur Ferran II anaven a atacar a Barcelona després d’haver pres el castell de Montcada el dia 8.

El poble de Sant Andreu havia aixecat el coure al saber que aquelles tropes es dirigien al Pla de Barcelona per la part de Montcada, i previnguts com estaven en la plaça de la població, al tenir esment que tractaven a Catalunya saquejant pobles i masies, i que ja tan a la vora com eren, així ho feien; es dirigien cap al lloc de la Trinitat, on des d’un bosc que allí havia, un escamot de valents de la població, que no pujaria de seixanta, reforçats per altres cinquanta d’homes sortits de les poblacions veïnes, descarregaren llurs armes en l’avantguarda de les tropes del comte de Foix, fent una bona clarissa, i s’apoderaren d’alguns cavalls i armes. Ressentits els homes del comte de Foix per la humiliació rebuda, abans d’endintzar-se pel Pla de Barcelona, tement per la pròpia reputació davant el rei Joan, determinaren prendre la venjança, i, entenent que aquells s’havien dirigit a l’altra part del riu Besòs, a l’endemà, abans de la punta del dia, el traspassaren per a cercar a llur rastre pels escontorns de Santa Coloma de Gramanet, però desperançats de trobar-los meteren foc als boscos i masies situades entre Vallensana i Santa Coloma, i cometent molts excessos en les persones, emportant-se bestiar cap a Montcada, on esperaven les tropes del rei Joan. Tanmateix els de Sant Andreu havien fet una falsa marxa, i foren reforçats per molts pagesos de Santa Coloma, perjudicats pel comportament de les tropes de Foix, es dirigien a Montcada per l’altra part, i de nit hi queien damunt, fent-ne una degolladissa d’aquells que des de l’Empordà anaven turmentant als pobles, vexant-los i cometent tota mena d’excessos. L’endemà rebien el reforç de les tropes de don Joan, i juntes es dirigiren a Sant Andreu, no deixant casal per saquejar. Els habitants de la població, uns fugiren envers Horta, trobant acolliment generós en les diverses masies d’aquell terme, altres, en estol, es dirigiren cap a Barcelona, Badalona i moltes famílies anaren a parar a Santa Coloma de Gramanet, emportant-se tot el que era destinat a ésser robat, destruït o cremat. La primera casa de la població la cremaren les tropes de don joan, i després que els seus habitants s’havien defensat prou, no tingueren altre enginy per salvar-se, que llençar-se daltabaix de les golfes on eren, quedant al corral fets una llàstima. La feresa dels soldats s’ensanyà d’ells, de tal manera, que alguns d’aquells desgraciats, amb la cuixa trencada, i amb altres de molt masegats i capferits, en feren un pilot al mig de l’era i hi calaren foc de viu en viu. Al saber-se d’aquest fet, molts fugitius s’entornaren a Sant Andreu i entregaren generosament llur vida, després d’haver donat la mort a molts selvatges del rei Joan. Aquests no respectaven ni vides ni propietats de la població. A Sant Andreu no hi quedà ni un sol paller, i les sitges foren buidades del seu forment, i alguns pobres vells que no pogueren prendre l’arma, ni fugir com els demés, els obligaren a guarnir llurs animals i portar els grans al molí veí d’Altafulla, manant al moliner que en fes tot seguit moldures per a ús d’aquella tropa. Al retornar d’aquella missió vigilada, aquells pobres vells eren despullats de llurs cavalcadures, i algun d’ells veient-se al damunt tanta desolació i misèria a l’entorn, amb llàgrimes als ulls, es queixaven humilment amb els seus caps, i rebien per resposta l’ésser lligats als arbres i açotats com Jesús.[1]


[1] Fets d’armes dels encontorns, escrit per fra Aixelà, extret del llibre: Clapés i Corbera, Joan. “Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar”. Volum IV. Pàgs. 5-8.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Edat Mitjana, Notícies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s