ITINERARI (II): EL CAMÍ DE BARCELONA AL VALLÈS

Ara que ve l’estiu que millor que passejar una mica per part del camí entre Barcelona i Ribes de Freser al seu pas pel Pla de Barcelona.

El recorregut entre la plaça Sant Jaume fins al límit amb el Vallès és d’uns 11 quilòmetres aproximadament, amb unes dues hores i mitja de camí que sempre podem fer a trams.

Aquest camí existia des d’època romana, sortia de Barcelona per la “Porta Principalis Sinistra” (actual plaça de l’Àngel), creuava el Pla de Barcelona, la plana de Vic, Ripoll i finalment arribava a Ribes de Freser, d’aquí el seu nom.

Actualment gran part del seu recorregut es pot fer per la C-17 i el seu pas pels pobles per l’antiga N-152, però al arribar al Pla de Barcelona per on passa aquest antic camí mil·lenari?

Avui volem mostrar el seu pas per l’actual Barcelona amb aquest itinerari.

Sortim de la Plaça Sant Jaume, al costat de l’antic Foro Romà que seria l’actual Generalitat de Catalunya i agafem el carrer Llibreteria (l’antic Cardo maximuns romà).

Sin título00

Un cop a la plaça de l’Àngel (on estava situada l’antiga porta d’entrada a Barcino) abandonaríem ja l’antiga ciutat romana, però no encara la ciutat medieval.

Sin título01

Agafem el carrer de la Bòira i seguim recte arribant al carrer Corders; aquest carrer canvia de nom en arribar a la capella d’en Marcús i passa a anomenar-se carrer Carders.

La capella d’en Marcús o Mare de Déu de la Guia es una capelleta construïda al segle XII fora de les muralles de la ciutat però que després quedà dintre quan es va fer la primera muralla medieval de la ciutat. Rep aquest nom perquè fou finançada per Bernat Marcús un burgès barceloní.

Fou construïda en un dels camins principals de sortida de Barcelona i la gent anava a ella a resar per tenir un bon viatge. Pensem que fa mil anys sortir de Barcelona per fer un viatge podia arribar a ser una gran aventura plena de perills, molts cops els viatgers fins i tot trobaven la mort en ser assaltats o per qualsevol altre accident com una malaltia o defalliment.

450PX-~1

Seguint pel carrer Carders arribaven al carrer Portal Nou al final del qual es trobava la sortida de la ciutat construïda el 1295. Un cop es creuava el portal nou ja estaves finalment fora de Barcelona, a partir de l’actual Passeig Lluís Companys (on està l’Arc de Triomf) començaven els camps del Pla de Barcelona i les aventures dels viatgers.

Sin título06

La remodelació per l’Exposició Universal de 1888 va fer perdre l’antic camí en aquesta part, però si ens apropem fins al carrer Vilanova (al costat de l’actual sortida del metro d’Arc de Triomf) recuperem ja el camí al carrer Ribes.

Durant les obres l’actual estació es va trobar una petita part del camí i un pont que creuava el Rec Comtal que també passava per allà però malauradament tot això s’ha perdut ja per sempre. Com a curiositat per a molts viatgers d’aquesta línea, només dir-vos que sense que ho sapiguéssiu quan sortíeu del metro i anàveu pels passadissos antics per sortir al carrer, un d’ells era l’interior del Rec Comtal que havia estat aprofitat com a túnel de vianants. Així que sense saber-ho circulàveu per la llera del mil·lenari Rec Comtal.

Sin título07

Un cop al carrer de Ribes hem de tornar a anar recte. Aquesta era l’antiga carretera de Ribes de Freser i el nom de la via encara conserva part del seu significat.

Aquest barri es coneix com a Fort Pienc perquè aquí, enganxat a l’antic camí es va construir una fortificació militar (Fort Pienc o Fort Pius) durant el regnat de Felip V per controlar a la població barcelonina. Estava situat on ara està l’estació del Nord i fou destruït a la segona meitat del segle XIX.

Sin título09

La carretera de Ribes la tornem a perdre a la Plaça de les Glòries, la construcció aquesta gran rotonda va fer perdre novament el camí. Un cop creuem Glòries en direcció a la Meridiana veurem el carrer del Clot que encara conserva part de les cases construïdes a partir de 1836 i que ens indiquen que aquell és el bon camí.

Al passar per l’antiga barriada martinenca del Clot de Mel, la carretera de Ribes rebé el nom del carrer del Clot, però és el mateix vial.

Cases_biaxes_carrer_clot2

Seguint recte pel carrer del Clot arribem al final de la barriada on ens trobem la Torre del Fang, una construcció del segle XV que encara resisteix el pas dels anys.

Sin título13

Un cop creuem la Torre del Fang entrem a una altra barriada de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, La Sagrera (avui dia pertany a Sant Andreu) i el carrer passa a anomenar-se Gran de la Sagrera.

Part de l’antic camí al seu pas per La Sagrera el feia per carrer Berenguer de Palou. El límit de La Sagrera ens el marca l’antiga riera d’Horta que a més de ser límit entre Sant Andreu i Sant Martí també ho era dels camps de Barcelona. El “Territorium Barchinonensi” anava de la riera Blanca (Sants) fins a la riera d’Horta (Sant Andreu de Palomar).

Aquí, al començament de l’antic poble de Sant Andreu es trobava una de les cases més senyorials del poble, Cal Borni que fou desmuntada durant la Guerra Civil (1936-39).

Sin título0000

Imatge dels anys 20 del segle XX de l’Arxiu del CEII on es veu Cal Borni al fons.

A l’entrar a Sant Andreu la carretera de Ribes passa a denominar-se carrer Gran de Sant Andreu.

Sin título19

En arribar a la cruïlla amb el carrer Santa Coloma, la via recupera el seu nom original, passa de dir-se carrer Gran de Sant Andreu a dir-se el nom que sempre havia tingut, carretera de Ribes.

Sin título21

Seguint la carretera de Ribes tenim a mà dreta la Trinitat Vella i en pujar una mica pel turó, trobem ja l’Avinguda Meridiana, l’actual C-17 i la sortida de totes les autopistes cap a fora de l’actual Barcelona.

Sin título22

Aquí, al final de la Trinitat Vella, al costat de la carretera de Ribes s’hi van eregir al segle XV una forca perquè tothom que anés cap a Barcelona sabés que al seu territori jurisdiccional s’hi aplicava la llei. Aquesta era la cinquena forca que s’hi construí al Pla de Barcelona i era la més llunyana, d’aquí ve l’expressió “sembla que és a la quinta forca” per indicar que hi havia una gran distància fins a un lloc.

Sin título00000

Aquí a la Meridiana, sortint ja de la Trinitat Vella deixem nosaltres aquest camí que seguia en direcció Vallbona però on les carreteres ja se l’han menjat completament. El camí sortia pel pas de Finestrelles en direcció a Montcada, ja al Vallès Oriental.

Imatge sobrepossada de part del recorregut des de l’antiga Barcelona fins al Clot.

Sin título000000000

Imatge del recorregut:

mapa3

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Itineraris i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a ITINERARI (II): EL CAMÍ DE BARCELONA AL VALLÈS

  1. Mercè Cruells ha dit:

    Magnífica informació. Em permets però, una suggerència lingüística?: no usis tan constantment “creuar” i fes servir més el genuí “travessar” com es feia abans que el castellà tingués tanta influència en la nostra parla.

  2. ESTIC INTERESSAT EN SABER QUE S HA FET DEL CAMI DE SANT ANDREU A LA VERDEGUERA APROP DEL CEMENTIRI DE COLLLSEROLA,MERENDERO AMB UNA FONT QUE FUNCIONAVA MANUALMENT AMB UNA RODA DE FERRO ,UNS ENGRONXADORS I UNA CASSETA AMB TAULES QUE FEIA DE MERENDERO. NO SE SI HA DESAPAREGUT AMB LA CONSTRUCCION DEL CEMENTIRI.
    ELS ARTESSANS DE L CARRER GRAN DSE SANT ANDREU, SOLSONA, EL PELLLAIRE SOCIAS, EL CUBER ANVEM A PEU PER LA VIA DEL TREN CAMI DE LA BOBILAS DE LA CARRETERA VELLA A CERDANYOLA I CAP A LA ESQUERRA ARRIBAVEM AL LLOC PARADISIAC DE “LA VERDEGUERA”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s