ALTRES HISTÒRIES DEL REC COMTAL, CRIMS, MORTS I FERITS

El-Rec-Comtal-a-su-paso-por-la_54194509256_53389389549_600_396

Tots coneixem la importància que va tenir el Rec Comtal en la història de Barcelona i el seu Pla; els molins, les fibles de regatge i la importància del subministrament d’aigua a la ciutat.

Tots somiem en poder recuperar algun dia part del Rec Comtal al seu pas per Sant Andreu de Palomar. A tots ens bé al cap el parc de Vallbona on podem veure part de la sèquia amb ànecs i petits horts regats encara per aquesta sèquia mil·lenària, però els barcelonins de finals del segle XIX i principis del XX veien el Rec de manera diferent.

El buidatge realitzat a la Vanguardia entre 1888 i 1937 ens parla sempre del mal estat de la sèquia i de la perillositat que provocava aquesta. Els barcelonins i la gent del Pla de Barcelona la veien només com un perill amb aigua bruta.

Per exemple, l’11 d’agost de 1903 el diari feia referència a l’aparició de diversos cadàvers de gossos morts i en estat de descomposició dins del Rec Comtal, entre els carrers Nàpols i Roger de Flor.

El Rec servia també per ocultar crims, com per exemple el que es va descobrir el 15 d’abril de 1901 quan uns nens van descobrir les restes d’un crani humà sota el pont de la riera d’Horta a Sant Andreu de Palomar. La policia va determinar que aquell crani portava molts anys allà.

Els lladres també l’utilitzaven per amagar sota els ponts les restes desaprofitables dels seus botins, una caixa forta el 1902, dos sacs de blat i les restes d’un cavall esquarterat el 1908; i ja parlant de la inestabilitat política de principis del segle XX sabem de la col·locació i ocultació de diversos explosius i armes als ponts del Rec Comtal per cometre actes de sabotatge.

– El 12 de novembre de 1907, un empleat encarregat de netejar els sifons del Rec va trobar 10 bombes del sistema Orsini ocultes entre els carrers Almenara Alta i Acéquia Condal. Sortosament, les bombes, de ferro i de la mida d’una taronja, estaven descarregades.

– El 9 de novembre de 1909, un operari que estava netejant el sifó del Clot va trobar ocult un fusell Remington prop de l’església del Clot, segurament de la Setmana Tràgica ocorreguda només uns mesos abans.

– El 21 de gener de 1933, uns nens van trobar al Rec una bomba que va ser trasllada en carro blindat fins al camp de la Bota.

– El 29 de novembre de 1933, en canvi, va esclatar una bomba sota el pont que utilitza la Meridiana per creuar el Rec.

En aquest període en el que hem realitzat el buidatge trobem també fins a 8 persones ofegades al Rec Comtal.

– L’1 de novembre de 1889, una dona es trobada morta a la platja de la Barceloneta al caure a la tarda anterior al Rec Comtal. El carrabiner Cayetano Forés va trobar el cadàver de la desafortunada senyora.

– El 3 de gener de 1892, va aparèixer flotant al Rec el cadàver d’un noi jove.

– El 28 de març de 1898, un home de 66 anys queia al Rec Comtal a les 7 del matí. Uns obrers sentiren els crits i intentaren ajudar-lo però fou massa tard, l’home va acabar morint. En aquest cas sembla ser que fou un suïcidi ja que l’home s’havia llençat al mar uns dies abans però havia estat llavors salvat de la mort.

– El 5 d’abril de 1902, entre els carrers Sicília i Sardenya va aparèixer surant a l’aigua del Rec Comtal un jove ben vestit. L’home fou reconegut posteriorment, es tractava de Ramon Gómez Abarca.

– El 23 de desembre de 1905, el guàrdia José Español va descobrir al Rec, entre els carrers Marina i de les Corts, el cadàver d’un home d’uns 50 anys, vestit amb un traje de pana color oliva, un mocador de cotó al coll i unes espardenyes negres. Sembla ser que al caure es va fer unes ferides i al final va acabar ofegant-se.

– El 26 de maig de 1912, a les 6 de la tarda, s’ofegava un nen de 6 anys, Juan Ribés Guinart, en un sifó del Rec Comtal, al costat de l’església del Clot.

– El 21 de setembre de 1926, un nadó de 22 mesos, Pedro Miralles, va caure-li a la seva mare dels braços quan passejava per la sèquia a l’alçada del carrer Bofarull, cantonada amb Navas de Tolosa. El nen fou rescatat i portat al dispensari de Sant Martí de Provençals, però malauradament va acabar morint.

– El 9 d’agost de 1928, van trobar el cadàver d’una dona, Victòria Hernández, sembla ser que va relliscar i va caure al Rec prop del Torrent del Niño, a la Trinitat.

Però no només van haver morts al Rec Comtal, també trobem registrats diversos accidents provocat per la caiguda involuntària de la gent a la sèquia, o nens petits que es banyaven i patiren ferides:

– 5 de gener de 1892, un músic francès va caure accidentalment a la sèquia a l’alçada de La Sagrera.

– El 9 de gener de 1892, al mateix tram queia també un nen de 12 anys que sortosament va aconseguir sortir.

– El 25 de setembre de 1896, una ràfega de vent feia caure a un home al Rec Comtal sense que patís mal.

– El 11 de novembre de 1923, un home s’intentava suïcidar llançant-se al Rec Comtal. No era la primera vegada que ho feia, dies abans ho havia tornat a intentar i finalment la policia el va detenir i el va entregar a la seva família perquè fos vigilat.

– El 27 de juliol de 1927, Manuel Encinas López de 10 anys va ser portat al dispensari de Sant Martí de Provençals després de que es fes una ferida al cap al llançar-se al Rec des de certa alçada.

– El 3 d’octubre de 1927, va caure accidentalment al Rec, Daniel Pajeo Belmonte de 49 anys patint una greu ferida al cap que va ser curada al dispensari de Sant Martí de Provençals.

– El 5 de setembre de 1933, Bernardo Carlo Artal de 12 anys va ser auxiliat al dispensari de Sant Martí de Provençals després de ferir-se al cap i als peus amb uns vidres amb els que va en el Rec mentre es banyava.

Com es pot veure, el Rec té moltes més petites històries desconegudes i no pas tan relacionades amb el regatge i els molins, que sí que són temes que han estat molt estudiats.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Segle XIX, Segle XX i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a ALTRES HISTÒRIES DEL REC COMTAL, CRIMS, MORTS I FERITS

  1. Es molt interesant que se sapigan aquestas petitas historias de personas que van viure a l’ombra
    dels grans acontesaments.M`agradat molt. Montserrat. i Josep LLuis.

  2. carme ha dit:

    carai, déu-no-do.

  3. Ramón Jaume Perlè ha dit:

    donçs no fóssi que l’industrialització de la zona o sa urbanització posterior donés pas a la guerra de l’aigua.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s