APAREIX UNA CARTA ENVIADA AL CARRER ELISA GARCÍA D’HARMONIA DE PALOMAR

En gener de 2013, l’historiador andreuenc Jordi Rabassa i Massons publicà en el seu blog un interessant article sobre la miliciana andreuenca Elisa García Sáez (Sant Andreu de Palomar, 22 de setembre de 1916 – Sariñena, 25 d’agost de 1936). Veure: http://perquehovull.blogspot.com.es/2013/09/recull-darticles-en-el-97e-aniversari.html

L’Elisa era filla de Romualdo García i de Teresa Sáez. En esclatar la Guerra Civil el 1936 vivia al carrer Gran de Sant Andreu número 411. Treballava en els magatzems de La Sagrera de la Fabra i Coats, i era una membre activa de la cooperativa de consum “L’Andreuenca”, fundada el 1879 i amb seu al carrer Solidaritat (avui Rubén Darío). Militant de UGT de la fàbrica de teixits de la Fabra i Coats, en juliol de 1936 va marxar cap al front d’Aragó com a infermera en una de les columnes de CNT.

La seva aventura malauradament no va durar ni dos mesos. Ferida de gravetat en un bombardeig en la localitat de Tardienta (Osca), va ser posteriorment traslladada a l’hospital militar de Sariñena, on finalment va morir, només tenia 19 anys.

calle elisa garcia - copia

El 31 de desembre de 1936 la delegació de Sant Andreu del Sindicat mercantil de Barcelona de la UGT publicà una nota on destacà la figura de l’heroïna Elisa García, companya caiguda en el front d’Aragó. La gesta de la companya del sindicat, es va immortalitzar en el carrer de les Monges, que passà a denominar-se carrer d’Elisa García en gener de 1937.

Durant la guerra, es canviaren noms a certs carrers de Sant Andreu, el Passeig de Fabra i Puig que va passar a dir-se Josep Garcia (primer andreuenc mort al front el 8 d’agost de 1936), el carrer de les Monges (Elisa García), el Passeig Torras i Bages es digué Jaume Oller (jove mort en l’assalt de les casernes el juliol de 1936) i el carrer Gran de Sant Andreu és digué d’Eugenio Paradera.

A més dels carrers, fins i tot el club de futbol, la Unió Esportiva Sant Andreu, va passar anomenar-se com ho feu en el període entre 1914 i 1925, Avenç de l’Sport.

Però el canvi més gran és produí amb el nom del nostre poble, Sant Andreu de Palomar. Les institucions anticlericals del moment, al igual que va passar amb altres pobles no podien permetre que un poble tingués el nom d’un Sant, i així, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) el poble de Sant Andreu va passar a ser conegut amb el nom d’Harmonia de Palomar, un nom ben anarquista i internacionalista.

Segons deia l’andreuenc Armand Pinyol Manent (1921-93) treballador de la Fabra i Coats, el nom d’Harmonia de Palomar va ser proposat per un company de feina de la fàbrica, en Josep Senserrich Illa (1905-92) membre del comité de control de la fàbrica quan aquesta fou col·lectivitzada.

Pobles com Santa Maria de Sants, canviaren ja el seu nom per sempre (Sants) i altres com Sant Cugat del Vallès passà a anomenar-se “Pins dels Vallès”, al igual que Sant Andreu durant el període entre 1936 i 1939, per posar només un parell d’exemples.

Durant la dictadura de Franco, part de la llegenda de la làpida de la tomba d’Elisa García va ser picada a cop de martell i cisell per ordre de l’alcalde franquista de Sariñena de l’època. Avui en dia és il·legible, cosa que va motivar a un conjunt de veïns i veïnes de Sariñena a tractar de recuperar la seva memòria.

El 14 d’Abril del 2012, dia de la proclamació de la IIª República Espanyola es va retre un sentit homenatge a Elisa García Sáez en el cementiri municipal de Sariñena. Diversos veïns i veïnes de la localitat van recordar la figura de la miliciana, realitzant una crida a la població perquè ajudi a recuperar les paraules picades i poder restablir la seva memòria.

Ara, l’última troballa ha estat una donació feta al CEII (Centre d’Estudis Ignasi Iglésias) on un veí ha donat una carta ben curiosa de la seva tieta on es poden apreciar dos d’aquests canvis que ocorregueren durant la Guerra Civil.

DSC_0420 - copia

Es tracta d’una carta de caire personal enviada des del front d’Aragó per un soldat republicà a la seva esposa. La carta, no tindria la menor importància sinó fos perquè casualment és enviada al carrer Elisa García, 44 d’Harmonia de Palomar.

El soldat Guajardo li escrigué a la seva dona Paquita Badia el 1938 i la carta, tal i com s’indica en el sobre, fou rebuda el 12 de setembre de 1938. La Paquita va escriure posteriorment la data per recordar quan va rebre notícies d’un marit que malauradament no va poder tornar mai del front.

Aquest document escrit és un dels pocs que encara es conserven i que recorden part de la història del nostre poble durant el conflicte bèl·lic, quan érem coneguts com Harmonia de Palomar.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícies, Segle XX i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a APAREIX UNA CARTA ENVIADA AL CARRER ELISA GARCÍA D’HARMONIA DE PALOMAR

  1. Nuria Abella Soria ha dit:

    Desconexia aquesta historia i aquets noms de carrers i els seus canvis, m’agradat sapiguer-ho. Casualitat amb la data, era el cumpleanys de la meva mare.

  2. Sorprendente como va resurgiendo la historia, la memoria de Elissa continúa.

    Un saludo

  3. Josep Nebreda Gil ha dit:

    Curiós el contingut d’aquest article. Gràcies perque cada vegada anem coneixen mes la historia del nostre poble (per a mi Sant Andreu es el meu poble, per això continuo anant cada dia a Barcelona)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s