Els primers dies de la Guerra Civil a Sant Andreu: La sublevació de les casernes

Aquest dies s’ha parlat molt de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona en commemoració del seu 75è aniversari, jo com vaig a l’inrevés de la gent parlaré de com va començar tot. Aixó és l’alçament del dia 19 de juliol a Sant Andreu.

anys-30-alc3a7ament-obrer-davant-les-casernes-de-sant-andreu-font-llibre-sant-andreu-de-palomar-i-la-sagrera-de-la-cruz-sala-x-et-al-2009

Al Passeig Torras i Bages s’inauguraren el 1929 les casernes del Regiment d’Artilleria Lleugera Núm. 7, conjuntament amb l’edifici de la “Maestranza de Artilleria” que eren la seu de la 4ª Brigada d’Artilleria dirigida pel general Justo Legorburu y Domínguez-Matamoros i que substituïen a les instal·lacions de les Drassanes. El Regiment, estava dirigit pel coronel José Llanas Quintilla, amb uns 350 soldats distribuïts en dos grups de quatre bateries cadascun, amb un total de 24 peces de 105 milímetres i uns 30.000 fusells. El 18 de juliol de 1936, aquesta unitat es va sumar al alçament després d’una espècie de “referèndum” entre els seus oficials els qual va guanyar el alçar-se només per un vot tot i que també van rebre el suport del general i del coronel.

Els andreuencs, en sentir les notícies per la ràdio de l’alçament van dirigir-se cap a les rodalies de les casernes que estaven completament tancades. La situació era molt tensa però en un primer moment semblava que no hi havia cap reacció militar.

José María Conill (cap regional dels Requetés catalans) va rebre la tarda del 18 de juliol l’ordre següent:

Mande doscientos hombres al Parque de Artillería de San Andrés y 150 al de Caballería de Sans. Vayan sin armas, ni documentación. Entrada 4 horas del domingo. Santo y seña: FERNANDO FURRIEL FERROL”.

Les diverses casernes de la ciutat ja havien rebut instruccions de com havien d’actuar alhora de mobilitzar-se, tal i com es pot veure en la següent nota trobada en un registre policial al domicili particular d’un oficial:

Cuarta División – Estado Mayor.

Los comandantes de unidades que sobre el plano y luego sobre el terreno, a fin de lindear el itinerario más conveniente, teniendo en cuenta para ello las calles más despejadas, aun cuando sea dando algún rodeo, si este no es grande, pero evitando pasar por delante de aquellos lugares que por estar ocupados o pertenecer a autoridades, fuerzas o agrupaciones o entidades enemigas o sospechosas de serlo, puedan delatar o hacer sospechar del movimiento antes de realizarlo. Los movimientos previos, como si se tratase de una verdadera operación de guerra, deben ocultarse. Los preparativos, deben hacerse ràpidamente y con el mayor sigilo, a fin de llamar la atención lo menos posible, especialmente en el caso de que haya jefes no simpatizantes del movimiento que vivan en el cuartel. Antes de salir del cuartel, tener preparadas las municiones, el armamento, unas botellas de coñac, granadas de mano y si es posible un desayuno frio, según la hora de salida. Se dará a beber coñac a la tropa (muy importante) y se la arengará en tonos patrióticos[1].

Va arribar la nit i mentre per la ràdio el Govern legítim informava que la situació s’anava controlant, a les rodalies de les casernes de Sant Andreu començaven a arribar a poc a poc voluntaris partidaris de l’alçament militar. Alguns homes van ser perseguits per milicians que sospitaven d’ells i van haver de fugir, altres no es van atrevir a aproximar-se però tot i això, uns 260 homes -entre els Requetés de Sabadell i Terrassa, gent de “Comunión Tradicionalista”, “Renovación Española”, i alguns militars retirats- van aconseguir accedir a les casernes entre les 12 i les 3 del matí del 19 de juliol. Alguns colpistes venien en cotxes i els milicians que hi havia per allà els van tirotejar, ferint a alguns dels seus ocupants. Cap a les 3 va arribar un altre grup a peu que provenia del passeig Colom.

Entre les 4 i 4.30 de la matinada del 19 de juliol la caserna de Sant Andreu es va mobilitzar, mentre es preparaven els camions amb les peces d’artilleria es féu formar als voluntaris al pati on els hi van donar cartutxeres i fusells. Dues columnes sortiren llavors de les casernes, una columna amb dues bateries transportades amb quatre camions al càrrec del capità Fernando Dasí Hernández i els tinents José Dorrego Pascual, Carlos Aliso Sarmiento i Ricardo Segarra Gallart en direcció a plaça Catalunya i l’altra columna –constituïda per tres peces d’artilleria i “la quinta” de la caserna, dirigida pels capitans Atanasio Torres Chacón i Miguel Montesinos Barbieri, amb els tinents Raimundo Anadón Lladó, Baldomero Arduengo García, Ignacio Topete Hernández, Diego Serres Borrás, Dionisio Miguel Mayor, Celedonio Cabañes Papell i Juan Gómez Vázquez amb el mateix objectiu, arribar a la plaça Catalunya per unir-se amb el Regiment d’Infanteria de Badajoz i al de les Caballeries de Santiago.

Guillermo Reinlein Calzada va dirigir el comandament dels voluntaris de la segona columna i per animar-los va dir: “Se sale a luchar al servicio de la Patria y si alguien no está dispuesto a seguir aún está a tiempo”, per acabar amb les invocacions -llavors reglamentàries- de “¡Viva la República! i ¡Viva España!”. Els Requetés que estaven també allà només van contestar al últim ¡viva!, i no van voler donar visques a la República ja que ells eren monàrquics. Davant d’aquella reacció va haver un moment de tensió amb el comandant i els requetés van decidir no unir-se a aquella columna. Va haver d’anar ràpidament el propi coronel Llanas a arreglar aquell petit incident i persuadir als requetés. El coronel Llanas va demanar “en el nombre sagrado de la Patria” als Requetés que prestessin servei d’armes encara que fos en dins de la caserna ja que aquesta podia quedar indefensa i els Requetés van acceptar.[2]

Aquelles circumstàncies van obligar al comandament a donar l’ordre de sortida de les peces d’artilleria desprovistes d’acompanyament d’infants, i fou aquella manca de soldats el que va provocar l’extermini d’aquella columna en l’enfrontament de la cantonada entre els carrers Diputació i Pau Claris, on van ser pressa fàcil per als milicians que es van quedar amb les peces d’artilleria.

Mentre, la Maestranza d’Artilleria de Sant Andreu quedava defensada pels Requetés i altres voluntaris -un total de 205 militars- al comandament del tinent coronel José Daza Fernández.

Per dominar els exteriors de les casernes es van fer unes sortides per Sant Andreu per controlar la barriada. Els militars anaren pel passeig Torras i Bages en direcció a la plaça Orfila però els hi va ser impossible arribar. Després de diversos intents, els militars es van establir al mig del passeig, ja que la forta resistència miliciana evitava apropar-se més a la plaça. Una altra columna es va dirigir pel passeig Santa Coloma per intentar controlar el pont que creuava el Besòs, però només van poder arribar a les cases barates de Baró Viver, la resistència miliciana els va fer retrocedir de nou. Una altre columna va voler ocupar la central elèctrica que hi havia al final de Torras i Bages, que estava ocupada per milicians que no paraven de disparar-los des d’allà. Aquest va ser l’únic objectiu que van poder acomplir.

Amb les columnes que havien marxat cap a Barcelona derrotades només els hi quedava resistir a les seves posicions però la cosa es complicà. Cap a les 10 del matí van aparèixer uns avions que els republicans havien pogut agafar a la base de El Prat i van començar a bombardejar les casernes i el Parc d’Artilleria.

Sabem que aquelles incursions aèries llançaren 9 bombes damunt de les casernes, causant 3 morts i diversos ferits. Contra aquells atacs aeris les casernes no tenien defensa ja que no tenien armament antiaeri al interior. Els soldats, tingueren la pensada de fer forats al terra per poder posar-hi allà els canons i poder utilitzar-los en posició vertical per disparar al aire i defensar-se.

Però la cosa es complicava per moments, mentre els soldats intentaven defensar-se dels atacs aeris, els milicians i la Guardia d’Assalt intentaven avançant des de les seves barricades cap a les casernes, la lluita va ser molt dura havent molts morts i ferits.

Els militars anaven retrocedint i els milicians cada cop eren més i ocupaven més carrers. Per evitar l’arribada en massa de milicians i guàrdies d’assalt a les casernes es va decidir muntar una peça d’artilleria al mig del passeig Torras i Bages.

En aquell moment a més, arribaven a les casernes les restes de la tropa de la primera columna militar que havia marxat cap a plaça Catalunya, i que -al igual que la segona- havia estat derrotada. Aquests van ser sorpresos entre el carrer Balmes i Diagonal. Quan les notícies de la pèrdua de les dues columnes arribaren al general Legorburu, aquest va decidir retirar-se a dins de les casernes i defensar-se des d’allà. No hi havia cap altra solució, s’havia d’aguantar i esperar que el cop militar triomfés i que tropes de reforç vinguessin a ajudar-los, els carrers ja estaven perduts. Però els desitjos del general Legorburu no s’anaven a acomplir, l’aixecament a Barcelona estava apunt de ser derrotat, només quedaven ja petits focus de resistència en punts molt determinats de la ciutat.

A mitja tarda, el general Goded pronunciava per la ràdio un discurs on demanava la fi de les hostilitats i el general Legorburu assetjat a les casernes de Sant Andreu comprenia que l’aixecament militar havia fracassat, tot estava perdut. Com ja havia predit el General Mola: “el ejército de Cataluña está encerrado en su ratonera, en un círculo de fuego sin salida ni retorno”.

A partir de les 8 de la tarda va començar a demanar als voluntaris que deixessin les armes i els hi va recomanar que procuressin escapar-se d’allà per la nit ja que no volia que hi haguessin voluntaris dins de les casernes en el moment que hagués de rendir-se. Durant la nit, els voluntaris escaparen de les casernes com van poder, alguns ho aconseguiren i d’altres foren abatuts al intentar-ho.

El 20 de juliol, ja sense voluntaris dins de les casernes va decidir entregar-se a la Guardia Civil tot esperant que aquests no deixessin agafar als milicians els 30.000 fusells que hi havia dintre. Però les casernes foren assaltades i els caps de la revolta liquidats, després, les armes foren agafades pels milicians per anar al front d’Aragó.


[1] Nota publicada a la Vanguardia el 23 de juliol de 1936. Després d´un registre policial.

[2] Testimoni directe transmés al autor del llibre “El ejército del 19 de julio en Cataluña” per alguns Requetés voluntaris que estàven allà.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Segle XX i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Els primers dies de la Guerra Civil a Sant Andreu: La sublevació de les casernes

  1. En aquell conflicte hi va morir un jove milicià, en Jaume Oller. Durant el temps de la República en guerra el passeig Torras i Bages va ésser batejat com a passeig Jaume Oller.

  2. Javi ha dit:

    Y con esos fusiles robados se iniciaron múltiples secuestros, purgas y asesinatos a ojo de buen cubero por parte de los milicianos. Todo aquel sospechoso por sus creencias o ideas políticas de haber apoyado el levantamiento, fue asesinado sin juicio alguno. Se ha de contar todo de la manera más neutral.

    • Jordi Petit Gil ha dit:

      Jo no sé exactament perquè es van utilitzar tot i que segur que es va matar amb ells a molta gent innocent. Considero que el meu escrit és neutral i no ha entrat al detall de perquè es van produir aquests fets i si era lícit o no. Pensa igualment que els fusells es van agafar perquè prèviament va haver una sublevació militar contra un govern escollit pel poble. Tot i això repeteixo, aquí em vull mantener neutral i no entrar en el rerafons del conflicte bèlic que seria més per altres tipus de blogs polítics en els quals jo no hi vull participar. Però igualment gràcies per la teva aportació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s