LA PLACA HOMENATGE A FERRAN I ROMÀ FABRA I PUIG

IMG_5813

A la cantonada entre el carrer Gran de Sant Andreu i la Rambla de Fabra i Puig (antic camí de Santa Eulàlia) hi ha una placa de bronze molt curiosa. Es tracta d’un homenatge que feren els treballadors de les “Hilatures Fabra y Coats” als seus caps, els germans Ferran i Roman Fabra i Puig. La placa data de 1939 però fa referència a l’any 1919. Així que he decidit investigar una mica i aquesta és la seva història…

El 6 de gener de 1919, els obrers de la “Hilaturas Fabra y Coats” van fer una festa per retre un homenatge als seus caps per l’esforç que estaven fent aquells per a les millores socials en favor dels seus treballadors. Al davant del número 9 de l’actual Passeig Fabra i Puig, es va muntar una gran tarima per les autoritats, decorada amb garlandes, flors i dues banderes, una espanyola i una catalana.

A un quart de dotze del matí, va començar l’acte amb diverses personalitats destacables com el Governador Civil de la província, el Capità General Milans del Bosch, el Tinent Alcalde de la ciutat i el Diputat Provincial de Barcelona.

El Governador Civil va iniciar l’acte i després li donà la paraula al President de la Comissió Organitzadora de l’acte, un obrer de la fàbrica, el senyor Miquel Capdevila qui parlà sobre la família Fabra i digué que aquella placa “…no era más que una prueba modesta del afecto de los obreros por el interés y cariño con que son tratados.”

Aquella primera placa, a diferència de l’actual, estava escrita en català. L’inscripció original deia:

“Al Excm. senyor don Ferran Fabra i Puig i al seu germà don Roman, Gerents de la Cia. A Hilaturas de Fabra y Coats dediquen els seus obrers de les fàbriques de dita Cia. aquest record en penyora d’agraïment. Gener de 1919.”

Després de descobrir la placa, va parlar el tinent alcalde de la ciutat promocionat les grandeses d’aquella família que es portava tan bé amb els seus obrers. Després, va prendre la paraula el propi Ferran Fabra i Puig que va agrair l’acte en el nom de la seva família i en el seu propi.

Posteriorment, un grup de dones li donaren unes flors a la dona de Ramon Fabra i a la seva neboda Isabel Fabra. Després, l’Eco de Catalunya, la banda municipal de la ciutat i la banda militar del batalló de caçadors de Mèrida amenitzaren l’acte.

La placa va mantenir-se allà fins que a la Guerra Civil (1936-39) va ser treta per aprofitar el metall durant el conflicte bèl·lic. Un cop va acabar la guerra, es va voler tornar a posar novament la placa i es va decidir fer un nou acte d’homenatge.

Així, el 16 de juliol de 1939 tornaren a posar la placa ja que “durante la etapa roja fué destruïda por los que a sí mismos se llamaron defensores de la clase proletaria.”

Al nou acte, assistiren a més dels empresaris homenatjats, el president de la Diputació de Barcelona, el Governador Militar, l’Alcalde de Barcelona, el mossèn de la parròquia de Sant Andreu, el Tinent Alcalde del Districte, el secretari del Cap Provincial del Treball i un representant de la delegació del districte de Falange Espanyola Tradicionalista i de las J.O.N.S.

A dos quarts de deu del matí, una comitiva va sortir de la fàbrica i va anar fins a la cantonada amb el Passeig Fabra i Puig. Allà, dos obrers jubilats Rosa Viloca de 80 anys i Joan Riera de 79 i que havien treballat 56 i 53 anys respectivament van descobrir la placa que deia:

Al Excmo. Sr. D. Fernando Fabra y Puig. Marqués de Alella y a su hermano D. Román. Directores de la Cia. A. Hilaturas Fabra y Coats. Dedican los obreros de las fábricas de dicha Cia. este recuerdo como testimonio de agradecimiento. Enero de 1919. Animados del mayor entusiasmo ratifican esta prueba de afecto en el Año de la Victoria”.

IMG_5840

Després parlaren el President de la Diputació i el Tinent Alcalde del districte que parlaren de l’obra social realitzada pels germans Fabra i Puig. Després, Ferran Fabra i Puig va agrair l’acte i tot seguit tots van marxar cap el camp de futbol del “Club Deportivo Las Hilaturas”, on es va celebrar una missa de campanya a la memòria dels caiguts per Déu i Espanya que treballaven a la fàbrica i posteriorment es féu una festa on es feren exercicis rítmics i militars pel camp de futbol mentre que l’Eco Andresense tocava música. La festa va acabar -com no- cantant l’himne Nacional i el de Falange.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Segle XX i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s