L’arribada del metro a Sant Andreu

obresmetro1967-04DSC08006 Obertures de la plaça Orfila i passeig Torras i Bages. Autors desconeguts. Imatge 1. Fons Associació Excursionista Muntanya, imatge 2. Fons Jordi Petit i Gil. D’aquí uns dies estem d’aniversari. El 14 de març de 1968 es van inaugurar les estacions de metro de “Sant Andreu” i “Torras i Bages” tot i que el metro ja arribava feia anys al nostre poble gràcies a l’estació de Fabra i Puig. Aquest fet que per una banda va alegrar molt als andreuencs que feia anys que esperaven l’arribada d’aquest transport públic, però per altra banda, l’obra havia portat molts problemes. Diversos morts i l’afectació de més de 200 cases a tot l’antic poble, algunes de les quals van haver de ser enderrocades, foren el gran mal de cap de molts andreuencs. Els carrers més afectats van ser Balari Jovany, Gran de Sant Andreu, Rubén Darío, Riera de Sant Andreu, Ignasi Iglesias, Coroleu i Montsec, a part evidentment dels edificis situats al costat de la plaça Orfila, ja que aquesta va ser totalment oberta. Difícil és trobar notícies de tots aquells fets, ja que el govern de l’alcalde Porcioles i la dictadura Franquista feren tot el possible per silenciar el munt d’accidents que va haver durant tota aquella obra. Sembla ser que al llarg de l’obra van morir unes onze persones tot i que només en tenim constància de quatre morts. Els diaris de l’època silenciaven els accidents laborals però en dos casos, la notícia fou tan coneguda que les autoritats es veieren obligades a informar. Veieu aquí els escrits a La Vanguardia. “Tres obreros sepultados en un desprendimiento de tierras en las obras del “Metro” de San Andres. A las siete de la tarde, en las obras de prolongación de metro de San Andres, en la calle de Torres y Bages, a la altura de la plaza Orfila, un desprendimiento de tierras sepultó a tres obreros que se hallaban trabajando en aquellos momentos en las obras. El hecho sucedió al caer una masa de tierra desprendido de la pared vertical, de unos diez metros de altura, sobre los obreros que se encontraban trabajando en un pozo de unos tres metros de profundidad para la construcción de los pilares. El corrimiento de tierras de la pared ha ocasionado la rotura de una conducción de gas, lo que ha entorpecido los trabajos de salvamento, ya que ante el peligro de una explosión –salía gran cantidad de gas- no se ha podido usar una excavadora y los trabajos de extracción de tierras se tienen que hacer a pala. Los obreros sepultados parecen ser los siguientes: Juan ruiz Dominguez, de 50 años de edad, casado, natural de Hinojosa del Duque (Córdoba), domiciliado en Virgen de Lourdes 7, Antonio Colón Rodríguez (sin filiación conseguida), domiciliado en la calle Montseny 43 de Santa Coloma de Gramanet y Manuel Granados Gutiérrez (sin filiación conseguida) domiciliado en la calle Nou Pins 28 de Verdum.” La Vanguardia del 11 de agost de 1966. “Un obrero perece ahogado en las obras del túnel del metro de la Plaza Orfila, como consecuencia del temporal de lluvia que cayó en aquella zona. Parece ser que cuando la brigada que allí trabajaba se retiraba para protegerse del agua, en aquel sector del túnel ha registrado una inundación que alcanzó los cinco metros de altura, quedó en el fondo uno de los compañeros, al que se intentó ayudar mediante una cuerda lanzada al fondo del túnel pero que aquél, no pudo alcanzar. Avisados los bomberos, procedieron al trabajo de rastreo mediante una embarcación. Fue localizado el cadáver del infortunado a las cinco de la tarde y resultó una vez identificado llamarse Gregorio Miral Monguilló, de 36 años con domicilio en la Avenida Torre Roja 11 de Santa Coloma de Gramanet y natural de Luna, provincia de Zaragoza.” La Vanguardia del 16 d’octubre de 1966. obresmetro1967-15

Rescat de l’obrer ofegat a la plaça Orfila. Autor desconegut. Fons Associació Excursionista Muntanya.

A part dels morts, l’altre problema greu foren les esquerdes a les cases. La primera resposta del govern municipal va ser dir que les esquerdes que havien sortit a les cases eren encara “desperfectos ocasionados por los bombardeos de la Guerra Civil”. Però el fet de que cada cop fossin més les cases afectades, i totes casualment sobre el nou túnel que unia les estacions de Fabra i Puig amb la futura “Sant Andreu”, el ministeri d’Obres Públiques va haver d’acceptar la culpa i Fomento de Obras y Construcciones va haver de indemnitzar a les famílies desallotjades i expropiar les cases per enderrocar. Tot i això, la informació era mínima. “Ayer por la tarde descargó una fuerte tormenta. La barriada de San Andrés fue la más afectada habiéndose evacuado algunas casas por temor a derrumbamientos. Algunas casas situadas en la linea de la prolongación del “metro” de San Andrés, en la plaza Orfila, muy resquebrajadas ya por la perforación del túnel, amenazaban con derrumbarse. Como medida preventiva han sido evacuados sus habitantes.” La Vanguardia del 28 d’agost de 1966. IMG_6067

Una casa esfondrada a Sant Andreu. Autor desconegut. Fons Associació Excursionista Muntanya.

El mateix dia que La Vanguardia treia aquella notícia, cap a les 10 de la nit, un fort soroll va alertar als veïns del carrer Coroleu, una casa es va esfondrar i els inquilins de la casa i de dos edificis més, van haver de ser desallotjats per sempre, totes les cases foren enderrocades, ocupaven els números 59, 61 i 63. Feia uns dies havia patit la mateixa sort una casa que estava entre els carrers Riera de Sant Andreu i Ignasi Iglésias (abans carrer de l’Ordre). Davant d’aquell nou fet, un grup de veïns es va unir per protestar i escriviren una carta a La Vanguardia. Al poc, el diari donà una breu notícia però sense parlar de cap esfondrament. “Los afectados por las obras del “Metro” en San Andrés, se dirigen al Jefe del Estado. Los afectados por las obras del Metro de Fabra y Puig y Torras y Bages, han elevado una razonada súplica al Caudillo, en demanda de que se tengan en cuenta en dichos trabajos, los graves daños que se estan causando a las viviendas que ocupan. Un numeroso grupo de vecinos se lamenta de que las obras del tunel, realizadas por debajo de los cimientos de numerosas fincas viejas y nuevas producen graves daños a la integridad de las mismas y ocasionan el peligro, en muchos casos de un derrumbamiento.” La Vanguardia del 31 d’agost de 1966. De les esquerdes ocasionades a la façana de la parròquia en cap moment es va fer un sol esment, tampoc de les restes òssies que van aparèixer i que els obrers van eliminar sense cap contemplació. Després, amb els anys començà a esquerdar-se la cúpula. Els veïns preocupats veien com aquelles esquerdes anaven a més, ja havia caigut un cop i la gent no volia que aquell fet es tornés a repetir. Entre 1981 i 1985 es van realitzar les obres de restauració de la cúpula que ara novament torna a deixar veure noves esquerdes. L’obertura de la plaça Orfila el 1966 va ser una ferida que l’edifici encara està pagant avui dia. La zona zero. Però si una zona va ser totalment afectada per les obres del metro, aquesta va ser la cruïlla entre els carrers Sant Adrià, Sant Andreu, Rubén Darío i Riera de Sant Andreu. 1902773_10201480695202311_733915271_nIMG_6068 - copia

Cantonada carrer Sant Andreu amb carrer Sant Adrià i edifici esquerdat de l’actual plaça de la Pomera. Autors desconeguts. Fons Associació Excursionista Muntanya.

A la cantonada de Sant Andreu amb Sant Adrià, hi havia el bar Rabasseda que va haver de traslladar-se al mercat quan l’edifici es va esquerdar. Els tres edificis del costat també van patir grans esquerdes i fins i tot, part de l’actual número 224 es va ensorrar parcialment i va haver-se d’aixecar de nou. A la vorera d’enfront, la casa dels Moltó que feia cantonada amb Rubén Darío també es va esquerdar de dalt a baix i va haver de ser enderrocada, i entre Riera de Sant Andreu i Rubén Darío, on ja havien tirat la casa de l’esparter Mascuants perquè molestava per girar el troleibús, es va esquerdar la del darrera que també va desaparèixer. En aquell gran solar que quedà, els veïns plantaren una pomera que provenia del pati de la casa enderrocada per demanar que aquell espai abandonat fos una plaça. Ara, aquell espai és conegut com la plaça de la Pomera, el centre de la nostra “zona zero”.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Segle XX, Transports i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’arribada del metro a Sant Andreu

  1. Jose ha dit:

    Molt bon article, molt interessant. A mi em varen comentar que l’edifici on soc jo ara visquent va caure per culpa de les obres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s