TRENTA ANYS DE L’EXPLOSIÓ AL CARRER CINCA

img5084

Detall de les cases del carrer Cinca un any abans de l’explosió.

Fa poc més d’un mes que es van complir 30 anys d’una trista efemèride per la historia del nostre poble. El 22 de febrer de 1984 a les 13.45 hores es produí una explosió al número 29 del carrer Cinca que s’endugué la vida de 3 persones i provocà ferides en 13 més.

Justament jo per aquells temps vivia al costat i tot i que era petit, recordo l’explosió. Estava dinant a la cuina de casa ja que 45 minuts després havia de marxar cap a l’escola quan de cop un fort soroll ens fa fer aixecar de la taula; en arribar al menjador vam mirar per la finestra i ben bé no sabíem que havia passat, una gran polseguera de fum no ens deixava veure res. Al poc, es va començar a veure entre el fum les restes d’aquell antic edifici cantoner de tres plantes. Al cap d’una estona recordo que es sentiren sirenes i els veïns ens van comentar que semblava que havia hagut una explosió de gas. Ja no tinc més records d’aquells fets,doncs només tenia 6 anys i a dures penes recordo només això i que un parell de dies després amb uns amics van anar a veure el solar buit que estava vigilat per un guàrdia urbà ja que en una de les parets de la casa encara es conservava part del pis i hi havia una televisió, un sofà i altres mobles. Però recordo que aquell fet va portar cua, què va passar?

Sin título

Espai que ocupaven els antics tres edificis que es van enderrocar en l’actualitat.

El dia de l’explosió, feia pocs moments havien passat per davant de la casa sis policies nacionals a cavall de la caserna que hi havia a la casa Bloc, que al sentir l’explosió van tornar corrents sent així els primers en arribar. Uns treballadors de la fàbrica Donuts que hi havia al costat havien sortit en sentir l’explosió i es van quedar amb els cavalls de la policia mentre aquests, començaren a pujar per les runes en busca de supervivents.

Van començar a treure als primers ferits, l’explosió va afectar a tres edificis que s’havien ensorrat parcialment i al poc, van treure el primer cadàver, un nadó de sis mesos; el seu pare estava ferit i fou rescatat després de sota un armari. Mentre això succeïa, va arribar ja la Guàrdia Urbana, la Creu Roja, els bombers i més policies nacionals de la caserna que havien estat avisats i entre tots van començar a treure a la gent que es trobava ferida entre la runa.

explosió

Imatge de l’explosió. (La Vanguardia)

Tretze persones van sortir d’allà amb ferides i durant la tarda i la nit la policia i la creu roja van estar buscant a més gent entre la runa trobant finalment dos cadàvers més.

explosió2

Imatge de l’explosió. (La Vanguardia)

Al matí següent, després de comprovar que ja no quedava més gent entre les runes, unes màquines excavadores van començar a acabar d’enderrocar la façana i treure la runa. De cop, una de les parets es van esfondrar per sorpresa i quasi agafà a diversos bombers i policies que estaven al costat.

Semblava en un primer moment que havia estat una simple explosió de gas però llavors la cosa es va complicar quan la companyia de gas va dir que allà no donaven subministrament. Per complicar més el tema, entre la runa es va trobar octavilles anarquistes i la policia investigant va descobrir que un dels veïns de la casa havia estat un antic membre de la CNT i pensant que podia haver tingut explosius a casa seva el van anar a detenir a la casa dels amics que l’allotjaven.

Descartada l’explosió per la companyia de gas, ja no estava tant clar que havia passat; la policia sospitava que aquell veí d’extrema esquerra tenia explosius a casa. Al dia següent de la detenció, al sospitós se li va aplicar la llei antiterrorista i va anar a declarar davant del jutge negant qualsevol vinculació amb els fets i dient que ja no pertanyia a cap sindicat. La policia seguia investigant i els bombers no acabaven de descartar que fos una explosió de gas butà. Finalment després de passar 72 hores detingut va ser alliberat sense càrrecs i els bombers van poder determinar que havia estat una explosió de gas butà.

explosió1

Imatge de l’explosió. (La Vanguardia)

Tot i l’enrenou ocasionat per tots aquells dubtes i sospites, no hem d’oblidar el fet més important, que aquell 22 de febrer de 1984 malauradament ens van deixar tres andreuencs i les famílies afectades mai oblidaran aquell hivern de 1984. Des d’aquí els hi vull retre un homenatge a aquelles víctimes recordant ara aquells fets.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Segle XX i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a TRENTA ANYS DE L’EXPLOSIÓ AL CARRER CINCA

  1. Natàlia Rivero ha dit:

    Com a germana del nadó, filla i néta d’afectats us dono les gràcies per aquest homenatge, allunyat de morbositats que malauradament van ser constants a la premsa d’aquells dies.

    • Jordi Petit Gil ha dit:

      Moltes gràcies. M’agrada que t’hagi agradat. He volgut obviar els noms de les persones per no fer mal a ningú. Com a veí de la zona sé que va ser dur per les famílies i només he volgut recordar aquell fet sense entrar en res més perquè considero que no val la pena. Des d’aquest humil blog tots els meus respectes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s