MASIA DE CAN BADALÓ

Al ben mig del carrer Llenguadoc (antic carrer de Sant Miquel) hi havia la masia de Can Badaló. Documentada a finals del segle XIII, aquesta important masia andreuenca no va poder resistir-se a la reurbanització aprovada per l’Ajuntament de Barcelona pel carrer Llenguadoc i va ser enderrocada pels volts de 1917.

Imatge del carrer Llenguadoc, al fons es pot veure la masia de Can Badaló.

L’any 1278 l’abadessa de Santa Maria de les Puel·les va vendre a Berenguer Vilademuls una peça de terra per a construir un mas. Aquest, decidí no aixecar cap construcció i al poc temps va revendre la propietat a Pere Pujol que finalment sí que va aixecar un mas.

A principis del segle XIV el mas va passar a la família Ferrer mitjançant el matrimoni amb la pubilla dels Pujol. Després novament, a mitjans del segle XIV l’hereva del mas es va casar amb Guillem Feliu Badaló i el mas va canviar de família. A partir d’aquell moment i fins el seu enderrocament, l’antic mas dels Pujol va ser conegut per sempre més com a Can Badaló o Can Feliubadaló.

La nissaga dels Feliubadaló va seguir sent la propietària del mas fins el primer terç del segle XVIII quan l’hereva es va casar amb Jaume Martí. El 1747 consta ja com a propietari del mas Jaume Martí Solà i Badaló i a partir d’aquell moment i fins al final dels seus dies, la família Martí en fou la propietària. Tot i això, degut a l’importància d’aquella antiga nissaga a tot el nostre terme, el mas continuà mantenint el nom de Can Badaló i fins i tot els membres de la família Martí foren coneguts com els Martí-Badaló.

Els territoris d’aquesta masia eren molt extensos, a més dels voltants del mas, tenien molts camps de conreu entre el torrent de Parellada i la Rambla Fabra i Puig, pel sud, sota el carrer Gran de Sant Andreu, les seves propietats anaven entre la Rambla Onze de Setembre i el carrer Doctor Santponç, fins a l’actual carrer Sant Narcís aproximadament, a més de tenir altres petits camps repartits per tot l’antic terme municipal.

Cap el 1860, les monges de Jesús i Maria li van comprar uns terrenys per fer una escola per noies al lloc que avui ocupa l’església de Sant Pacià. Les monges van vendre aquells terrenys als maristes i anaren finalment a Fabra i Puig. Els Maristes es quedaren amb l’antic convent de les monges que els hi fou cremat després a ells durant la Setmana Tràgica (1909).

*Per més informació llegir: “Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques”. (2014).