Isidre Castells: l’autor del museu del carrer Grau

Avui vull fer el meu petit homenatge a un ilustre andreuenc i la seva obra. En el carrer més entranyable de Sant Andreu, el carrer Grau, trobem en els patis unificats de les dues cases dels números 56 i 58 i que són propietat de la família Castells un petit museu. El seu antic propietari, l’Isidre Castells en jubilar-se l’any 1985, fart de les males herbes que sortien en els seus jardins, va decidir enrajolar-los per acabar en el problema. Però quan va començar la feina, va canviar de parer. A partir d’aquell moment, amb ciment i rajoles va començar quasi sense adonar-se a fer aquest museu. Amb trossos de ceràmica i filferros, va reproduir edificis del poble així com d’altres llocs de tota Catalunya basant-se en fotografies. Aquest autodidacta que amb els anys anà millorant la tècnica fent ja primer una maqueta prèvia, exposà mitjançant les seves obres, rèpliques d’edificis gaudinians, així com altres fets històrics relacionats amb les seves vivències durant els anys 1985 i 2000 que va estar aixecant aquest petit museu. Des d’un escut de Mollet (poble que el veié néixer), passant per un escut de la UE Sant Andreu, recordant els seus moments de glòria als anys 90; així com unes anelles en record de les olimpíades de Barcelona o fets més personals com la tomba en forma d’estàtua que li va dedicar al seu gos quan aquests va morir així com una vella reivindació veïnal com era acabar algun dia l’església de Sant Andreu. IMG_9875 - copiaAl petit museu, batejat per ell mateix com “Catalunya en petit“, trobem diversos monuments històrics del país: La Sagrada Família, la Font de Canaletes, La Moreneta, Montserrat, l’estàtua de Colom, un racó de Pals, l’escut del Barça, una colla castellera carregant un 4 de 8, un grup sardanista… Més de cent escultures i relleus exposats en un jardí enrajolat, decorat amb arcs, ocells de pedra, petxines i trencadís. Un batibull de formes i colors, barreja d’exaltació nacional i art naïf. Però qui era aquest personatge?   Isidre Castells i Anglada (Mollet 1920 – Barcelona 2005) Antic treballador d’una fàbrica de la Verneda, treballava per les tardes de pintor fet que li donà un cert coneixement d’arts plàstiques. L’any 1970 deixà la seva casa del carrer Agustí i Milà i es traslladà al costat, a una casa del carrer Grau, al poc temps comprà també la vivenda del costat i unificà els patis. Quan es va jubilar l’any 1985, decidí enrajolar el jardí i fou en aquell moment quan va començar el seu petit museu. Seguidor de Gaudí, va decidir intentar reproduir les seves obres en miniatura. Primer només amb una base de filferros, ciment i ceràmiques, i ja amb els anys, perfeccionant la seva tècnica elaborava primer una maqueta. Va començar a reproduir diversos monuments destacats tant de Catalunya com ja de més de caire local andreuenc. La ceràmica no la comprava, anava a passejar amb el seu gos “Negre” i agafava una o dues bosses de plàstic i pujava a Can Dragó. Abans que es fes el complex esportiu que es va inaugurar per les olimpíades, Can Dragó que fins als anys 70 tenia allà ubicats els Tallers del Nord, era un gran descampat on la gent hi abocava il·legalment la brossa i la runa de les obres. L’Isidre i en Negre tornaven del passeig amb les bosses plenes i després a casa començava el seu treball. A partir de l’any 2000, una embòlia el deixà una mica tocat i va aturar els seus treballs, un dels seus últims fou “la tomba del Negre”, el gos que al llarg dels anys l’havia ajudat a recollir la ceràmica bordant-li quan veia alguna rajola. El gos va ser enterrat allà sota una gran estàtua que imitava al mateix animal. IMG_9866 - copiaL’Isidre en els últims anys es va dedicar a mantenir la seva obra i l’any 2005 malauradament va morir deixant el seu llegat als seus fills. En Josep, el seu fill, sense els coneixements i destresa del seu pare per arreglar les figures, es dedica a mantenir-lo net i recollit. El museu, sinó es vol deixar perdre necessitaria una mica de manteniment i reparació d’algunes peces que fa uns anys uns vàndals sense cap mena de respecte van entrar i van malmetre. Fotografies del Fons família Castells.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Segle XX i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s