2006: 4 intervencions

La Sagrera (antigament Sant Martí de Provençals): Carrer de la Ciutat d’Elx, 12-16 (Ref.017/06).

rec-elx-2

La intervenció arqueològica realitzada per l’arqueòleg Carles Carbonell i Badia de l’empresa Actium es basà en la retirada de les capes de rebliment i neteja de les estructures descobertes, sense excavació d’estrats arqueològics que permetessin obtenir una cronologia absoluta. Així les diferents fases únicament van ser establertes en funció de les relacions existents entre les diferents estructures documentades, així com per l’estudi de la documentació relativa a aquesta finca. No obstant això, es va poder constatar que la totalitat dels elements arquitectònics documentats en aquesta intervenció presentaven una cronologia del segle XVIII i XIX. Aquesta manca total d’indicis antròpics anteriors a aquestes dates, juntament amb el fet que fins aquell moment el Rec Comtal havia estat principalment un canal de regadiu i font d’energia hidràulica, portà a creure que probablement en aquest tram aquesta infraestructura estaria formada, amb anterioritat al segle XVIII, per un canal excavat al subsòl, sense cap tipus d’element constructiu.
Ja del segle XVIII es documentà la part inferior de la paret de contenció est del Rec Comtal formada per pedres i totxos lligats amb morter blanc/gris.
D’altra banda, es documentaren una sèrie d’estructures pertanyents a la fàbrica farinera «La Confianza» edificada en el 1877. Aquesta ocupà inicialment només la part del solar que dóna al carrer de la Sagrera; és per aquest motiu que no es documentà cap element estructural en el període comprés entre els anys 1877 i 1886.
Finalment, val la pena destacar la presència encara que escadussera de fragments de ceràmica ibèrica en un paquet d’argiles aportades.

Horta-Can Mariner (antigament Sant Andreu de Palomar): Carrer d’Horta, 46-46b. (Ref. 035/06).

 Can mariner2

Masia de Can Mariné durant les obres.

Can Mariner   Mariné 1

Troballes arqueològiques a Can Mariné. Fotogràfies 2 i 3: Sara Marin (Revista Quarhis 3).

L’empresa TEA amb l’arqueòloga Sara Marin Hernando van realizar una intervenció arqueológica a Can Mariner degut a la necessitat d’espai que requeria la nova biblioteca que allà s’hi trova. L’ampliació dels soterranis va provocar el rebaix del subsòl on s’hi varen trovar diverses Sitges d’època romana i un forn amortitzat en época tardoantiga. La persistència del lloc com a zona agrícola queda provada per la presència de Sitges i pous medievals. És factible de pensar, com a exemple, en la continuïtat dels llocs d’explotació agraria, de la mateixa manera que ho és en els llocs de culte i en la propietat.

Nou Barris (antigament Sant Andreu de Palomar) Parc del Turó de la Peira. (Ref. 90/06).

zzzz

Imatges de les rases que es van fer al parc amb resultat negatiu. Fons Jordi Petit i Gil.

L’empresa Actium va realitzar unes rases al Parc del Turó de la Peira a càrrec de l’arqueòleg Jordi Petit i Gil amb resultats negatius. Segons Llibert Piera al vessant sud-est del turó de la Peira, en uns camps, sembla que es van trobar escampats fragments de ceràmica ibèrica. Malgrat mai s’ha corroborat aquesta informació, s’ha hipotetitzat sobre la possibilitat de l’existència d’un nucli ibèric en aquest indret.
Informacions orals de Josep de la Vega parlen de l’existència de sitges medievals a la zona, però diferents prospeccions realitzades no proporcionaren cap mena de material arqueològic.

Congrés-Indians (Sant Andreu de Palomar) Carrer Pinar del Rio, refugi 977. (Ref. 1029/06).

L’empresa Códex amb l’arqueòleg Emilio Hinojo García tenien com a objectiu de la intervenció determinar la presència o no del refugi número 977, segons el llistat elaborat per la Junta de Defensa Passiva de Barcelona del 16 de juliol de 1938 i, en cas positiu, determinar la seva extensió, morfologia, tècnica constructiva, materials emprats, elements singulars i l’estat de conservació per establir les mesures d’actuació adients.

El refugi es va projectar per la seva posterior utilització com a col•lector d’aigües residuals o claveguera un cop finalitzada la guerra i és per aquest motiu que es localitza a la part central del carrer. El primer que s’observà és que havia patit una sèrie de alteracions importants motivades per l’activitat constructiva realitzada a la zona al llarg dels darrers anys. Com que es tracta d’una estructura subterrània, tots els elements que han afectat al refugi estan directament relacionats amb la instal•lació de serveis públics com canonades, col•lectors…
Arran de la intervenció es documentà que a l’actualitat, dels 153’40 m. de túnel projectat es conserven 148’71 m., mentre que els metres no conservats es van destruir com a conseqüència de la construcció del col•lector central del carrer Jordi de Sant Jordi.
El nivell de circulació del interior del refugi descendeix d’una cota de 37’77 m. snm fins a situar-se als 32’26 m. snm, amb un pendent que va del carrer Puerto Príncipe fins a Jordi de Sant Jordi. Pel que fa a la distància que es troba la volta del túnel sota el nivell circulació del carrer, és de 1’48 metres, sembla que 0’28 m. més que en el moment que es va construir.
Quant als accessos originals, actualment les tres entrades es troben tapiades amb formigó. Aquestes feien 2,15 m. d’alçada i 1,50 m. d’amplada.
Dels dos pous de ventilació que preveia el projecte original, per a la renovació de l’aire, tan sols es conserva el situat a la cruïlla amb el carrer Jordi de Sant Jordi, actualment inutilitzat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s