Sant Andreu de Palomar: Carrer Virgili 4-26. (Ref. 38/08).
L’arqueòloga Vanesa Camarasa Pedraza de l’empresa Atics va realizar una intervenció arqueològica realitzada al C/ Virgili, 4-26 i Rambla Onze de Setembre, 21-59 consistent en el seguiment de l’obertura d’una rasa per documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats negatius.
La rasa discorria per la vorera, entre els números 4 i 26 del C/ Virgili. El tram que s’havia d’efectuar a la Rambla Onze de Setembre, no es va dur a terme per motius de l’empresa promotora. Comptava amb una llargària de 55 m, una amplada aproximada de 70 cm. i una profunditat màxima de 90 cm. El control de les obres no proporcionà cap tipus de resta arqueològica.
Les pròpies característiques de la intervenció; l’escassa profunditat a què s’instal•là la canalització, la reduïda amplada de les rases i l’abundant presència de serveis, dificultaren l’obtenció de resultats. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament fins a la profunditat màxima que es va assolir durant el desenvolupament de l’obra.
Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals: carrer Espronceda, ronda de Sant Martí, carrer Josep Soldevila i passeig de la Verneda. (Ref. 85/08).
En la primera fase dels treballs al tram d’obres de la nova línea d’alta velocitat, l’empresa Actium amb l’arqueòleg Jordi Hernández Gasch com a màxim responsables, van realizar un seguit de rases i controls de rebaixos amb resultats negatius.
Cal tenir en compte que les actuacions es realitzaren als espais entre les vies actuals dels trens de rodalies i que el terreny està ja molt deprimit.
Sant Andreu de Palomar: carrers Josep Soldevila, Segre, passatge de l’estació, plaça de l’estació, passeig Santa Coloma, carrers Ferran Junoy i Sant Adrià i passeig de la Verneda. (Ref. 106/08).
L’empresa Codex amb l’arqueòleg Sergio Arroyo Borraz va realizar primer el seguiment d’unes rases en aquests carrers amb resultat negatiu i posteriorment, arran dels rebaixos realitzats per les obres de construcció de la Línia d’Alta Velocitat trobaren sis jaciments arqueològics entre el Triangle Ferroviari i l’estació de Sant Andreu Comtal.
Al carrer Josep Soldevila:
– Es localitzà i excavà un jaciment prehistòric del Neolític Antic Postcardial (finals V mil•lenni – inicis IV mil•lenni aC). El jaciment es trobà ubicat en un dels túnels per on havia de passar el tren d’alta velocitat en un futur. El jaciment es va localitzar escapçat pels treballs de rebaix mecànic de l’obra, seccionat en dos trams d’uns 30 metres quadrats cadascun. Destacà la presència de vàries estructures: un fogar amb diversos moments d’utilització, amb la típica solera de pedres i les parets rubefactades; un recipient ceràmic pràcticament sencer, encaixat al terreny, per emmagatzemar algun aliment; nombrosos forats de pal que marcarien l’existència de cabanes i vàries cubetes de funcionalitat indeterminada. Tots aquests elements es distribueixen temporalment en tres moments d’ocupació diferenciats i indicarien l’existència d’una àrea d’hàbitat a l’aire de lliure, on es realitzarien també activitats relacionades amb el processat i emmagatzematge d’aliments. Respecte al material recuperat destacaren varis fragments ceràmics amb decoració de crestes o “bigotis”, elements característics de la fàcies Molinot (Neolític Antic Postcardial); també es localitzaren restes d’indústria lítica (fragments de làmines i ascles de sílex i jaspi de Montjuïc), algun element macro lític (percutors) i escasses restes de fauna.
Fotografia: Sergio Arroyo Borraz. http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/intervencionsarqueo/linia-dalta-velocitat-sector-sant-andreu/
Al Triangle Ferroviari:
-Es van excavar també 21 enterraments pertanyents a una necròpolis d’època romana (s. III dC): 19 corresponien a individus joves o adults (9 homes, 9 dones i un individu de sexe indeterminat), 1 al crani d’un perinatal i, de l’altre, només es va localitzar la fossa sense esquelet. Totes les inhumacions es trobaven en posició de decúbit supí. Respecte a les tipologies de les tombes, la més comuna era la fossa simple (6 casos), i la fossa amb taüt de fusta o baiard (6 casos), amb coberta de teules (4 casos), i tres casos inusuals de fossa bipartida amb teules verticals disposades longitudinalment sobre un eix central. En els tres casos només es va localitzar un individu per fossa. En nou casos es va documentar aixovar funerari (gerres, bols i un anell de bronze).
Entre el Triangle Ferroviari i l’estació de tren.
– Es documentaren unes restes molt malmeses d’època medieval d’un gran retall i un mur al seu interior. Associats a aquest mur es van poder localitzats diversos forats de pal amb pedres al seu interior, així com diversos nivells de cendres i carbons amb presència d’escòries de ferro. El material ceràmic recuperat sembla que pertany a l’època altmedieval (segles VIII-XI).
Fotografia: Sergio Arroyo Borraz. http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/intervencionsarqueo/linia-dalta-velocitat-sector-sant-andreu/
Sota el pont de Sant Andrià.
– Es va localitzar un edifici de planta circular amb un passadís subterrani associat i en força bon estat de conservació d’època moderna només afectat l’extrem est per un mur pantalla de l’obra. L’edifici estava compost per quatre elements principals: la banqueta de fonamentació, un conjunt de pilars, el tambor i la cúpula. Sobre la banqueta de fonamentació s’assentaven fins a tretze pilars rectangulars (possiblement hi hauria hagut algun més) que conformaven el cos central de l’edifici. L’alternança de pilars creava fins a set fornícules (conservades) a l’interior. El tambor estava format per dos murs esglaonats de planta circular, amb acabat força irregular a l’exterior,construïts a base de pedra irregular i material constructiu units amb morter e calç. L’interior comptava amb un paviment de morter i terra piconada, que coincidia amb la base de la banqueta de fonamentació. Al nord de l’edifici es conservava la llinda d ela porta formada per 3 grans blocs de pedra rectangular, ben tallats, disposats horitzontalment sobre els dos murs del passadís a través del què s’accedia a l’interior de la construcció. La segona part d’aquest conjunt arquitectònic era un passadís, connectat a l’edifici circular a través de la porta d’entrada. Tenia planta en forma d’ela i havia estat construït a través d’un túnel subterrani. La primera part del passadís de 4’06 m. de longitud anava en direcció sud-oest/nord-est. La segona part del passadís, d’1’60 m. de longitud seguia en direcció sud-est nord-oest. Cronològicament, la construcció i posterior abandonament del conjunt, s’hauria de situar al segle XVI, per la presència de ceràmica de reflexes metàl•lics a la trinxera de construcció de l’edifici circular i en un dels nivells de colgament del passadís. Pel que fa a la seva funció es pensa que es tractaria d’una fresquera destinada a conservar productes que actualment no es poden determinar. En aquest sentit, és significativa la presència de grans contenidors trencats sobre el paviment de l’edifici un cop és abandonat, que servirien per emmagatzemar aquets productes.
A l’estació de tren de Sant Andreu Comtal.
– En primer lloc una sèrie de restes neolítiques representades per un conjunt de 15 sitges, una de les quals reutilitzada per enterrar un individu masculí adult sense aixovar, i 3 retalls indeterminats, tots enquadrats dins del Neolític Mig (3.800-3.200 cal BC) menys una, enquadrada al Neolític Final- Calcolític.
– En segon lloc, un assentament romà localitzat a escassos 60 metres del jaciment neolític; es correspondria a diversos elements pertanyents a la pars rustica-fructuaria d’una vil•la romana de l’ager de Barcino, datada entre els segles I i IV-V dC., i situada a prop d’un ramal de la Via Augusta. Un primer moment d’ocupació (S. I dC) es correspon amb una gran quantitat de retalls de rases de vinya, més o menys alineades i de planta rectangular amb els extrems arrodonits. Aquest tipus d’estructures s’haurien de relacionar amb l’auge de la producció del vi que viu la costa laietana durant el segle I aC. i el segle I dC. Un segon moment d’ocupació de l’espai (S. IV-V dC) s’identifica amb la construcció de tres edificis i altres elements: encaixos de dolia, una estructura de combustió, 4 inhumacions i una rasa de 100 m. de possible funció hidràulica. Tot i el pèssim estat de conservació dels 3 edificis, possiblement estarien relacionats amb funcions agrícoles, com ho constata el magatzem amb 27 dolia d’un dels edificis. Cal destacar la troballa in situ d’un dolium sencer segellat amb tapadora, i que contenia un conjunt d’eines agrícoles i ramaderes (tisores, una esquella, cèrcols d’una bota de vi).
Bon Pastor (Sant Andreu de Palomar): Passeig de la Havana. (Ref. 119/08).
La intervenció arqueològica realitzada per l’empresa Actium i dirigida per l’arqueòloga Núria Cabañas Anguita al passeig de la Havana, va consistir en el seguiment de l’obertura d’una rasa per documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats negatius.
La rasa realitzada, de 600 m., comptava amb una amplada aproximada de 40 cm. i una profunditat de 90 cm. El control de les obres no proporcionà cap tipus de resta arqueològica.
SANT ANDREU DE PALOMAR 