1034: LA UNIÓ DE “SANT ANDREU” I “PALOMAR”

El primer text on pareixen els mots “Sant Andreu” i “Palomar” junts data de 1034 i es signat per “Geribertus sacerdos”, la persona que va unir els termes de Sant Andreu i del Palomar en una mateixa població.

El poble de Sant Andreu Apòstol estava situat entre dues rieres, la de Sant Andreu i el torrent de Paixalet (els actuals carrers Riera de Sant Andreu i Agustí Milà – Joan Torras). Per la banda sud oest limitava amb el Rec Comtal i pel nord est el límit era l’actual carrer Gran de Sant Andreu. El nucli era molt petit però amb moltes terres per treballar, sota el Rec es trobava l’horta i per sobre del poble hi havia terres fins a les muntanyes per la vinya i el blat.

La zona del “Palomar” era una gran extensió de terreny que anava segurament des de l’actual barri de La Prosperitat fins al riu Besòs, limitant amb Sant Andreu per l’antic camí de Santa Coloma (actual carrer Palomar). El nom li ve donat pel fet que era on es trobaven la majoria de colomars del terme, tot i que els primers es construïren prop de Vilapicina. A partir del segle XI es generalitzà en totes les zones de la Catalunya Vella la cria de coloms i el Pla de Barcelona no en va ser una excepció. La primera escriptura en la que tenim constància d’un colomar data del 30 d’agost de 1035 en una venda que Riquelme fa a Blanca (germana de Geribert), on li ven “casa i cort, de l’heretat que és als ferragenales (freginals), als columbarios (colomars), a l’hort, amb els arbres, i a la via, situat al territori de Barcelona, terme de Santa Eulàlia de Uilla Pecina, per un mancús d’or”.[1]

Els notaris de l’època escrivien en llatí i utilitzaven els mots “columbarium” o “palumbarium” per definir-los, d’aquí ve la nostra derivació de Sant Andreu de Palomar i no Sant Andreu de Colomar, no és cap castellanisme com durant un temps es va pensar.

Els colomars o “palomars” eren de planta quadrada, aixecats amb pedra i morter fora de les poblacions, rodejats de boscos i conreus. Construir-los dins de les ciutats no era rentable ja que llavors s’havia de comprar aliment per mantenir-los, al construir-se fora de les àrees urbanes eren ells mateixos els que s’alimentaven.

Malauradament, la invasió almoràvit del 1115 va frenar a inicis del segle XII la continuació de molts dels colomars que es trobaven en despoblat, aquests foren abandonats al quedar en ruïnes durant l’atac sarraí, però tot i això el nom toponímic s’ha conservat i relacionat amb el nostre poble.

Mossèn Geribert de Sant Andreu (1034?-1075?).

Nascut entre finals del segle X i principis del XI, Geribert va estar al càrrec de la parròquia de Sant Andreu a partir de 1034 sent un dels prohoms dels poble i aconseguint adquirir moltes terres i possessions per tot l’antic terme. A més, gràcies a les seves adquisicions, unificà el territori de Sant Andreu amb el que es coneixia com a “Palumbarium”, naixent així “Sancti Andrei de Palumbare” com a nom identificador del nostre poble de Sant Andreu Apòstol i diferenciant-lo així d’altres poblacions anomenades igual.

Geribert va anar adquirint tots els colomars que hi havia al terme parroquial a més d’altres possessions. Va arribar a tenir tantes que el camí de Sant Andreu a Santa Eulàlia apareix anomenat el 1041 com “l’Strata (camí) de Geribert Prevere.[2]

Veiem ara les adquisicions de Geribert durant els seus anys com a rector:

– El 1037 va comprar al seu germà Eroig “cases, corts, freginals, colomars, arbres i pou d’aigua situats a la parròquia de Sant Andreu, a Villa Piscina, per vuit mancusos d’or i un sexter d’ordi[3], també va comprar “mitja mojada de vinya i terra a Uilla Piscina[4] i a la seva germana Riquelme li comprà també “una peça de vinya a la mateixa Uilla Piscina”.[5]

– El 1039 comprava a Ermetruit i a la seva filla Bonadona “un freginal a canvi d’una quartera i mitja d’ordi, una cabra i una èmina de vi.[6] A Sunyer i a la seva dona Riquelme li comprà el mateix any “una peça de terra a Villa Piscina”.[7]

– El 1041 rep com a penyora de part de la seva germana Blanca “casals amb la fusta, parets, canaleres, solars, coves, colomars, terres i vinyes dins de la parròquia de Sant Andreu a Uilla Pecina” per un deute que sinó retornava abans d’un any faria que passés tot definitivament a les seves mans.[8]

– El 1042 va comprar al seu germà Eroig “la tercera part de la terra que tenia sota l’strada del campo bono, a la parròquia de Sant Andreu, al terme de Villa Piscina.[9]

– El 1043 Ermetruit i la seva filla Bonadona li empenyen “una casa amb cort i dues peces de terra a la parròquia de Sant Andreu, terme d’Orta a Villa Pecina”,[10] i aquell mateix any comprava també a Sinner i Agio “dues peces de terra a Vil.la Piscina, prop de Santa Eulària.[11]

– El 1044 comprava de nou al seu germà Eroig “una peça de terra a Uilla Piscina”[12] i “dues peces de terra més al Furno i a les Planellas”[13] i també li empenyava al seu germà Geribert, “una vinya i una terra al Ponte de Sant Andreu.[14]

– El 1046 comprava al sacerdot Argemir, “una peça de terra situada a la Salla, parròquia de Sant Andreu, a Silviano”[15] i a Riquilde li comprava “una peça de vinya al Pontonal.[16]

– El 1047 Blanca (la seva germana) li empenyava “casals, cort, hort amb arbres, pou, freginals i colomars situats al terme d’Orta i Vila Piscina per cinc mancusos d’or cuit que Geribert li prestà fins al dia de Sant Miquel.[17]

– El 1048 comprava a Ramon Esteve, a la seva mare Guisla i a Oriol, “cases, terres, coves, trull, freginal i colomars, en la parròquia de Sant Andreu Apòstol, de Palumbare, sota Santa Eulària”,[18] permutava amb Bernat Bernat unes terres[19] i amb el seu oncle (també dit Bernat Bernat) altres parcel·les.[20]

– El 1050 va comprar “dues feixes de terra en la parròquia de Sant Andreu.[21]

– El 1051 adquiria un nou terreny “a la Ventosa”[22] i un altre “mojada de vinya i terra al lloc de Fornellos prop del camí que va a Canyelles.[23]

– El 1052, Bernat Bernat i la seva dona Armengola li empenyaren “dues peces de terra i vinya de sota l’església de Vilapiscina”,[24] a Gaufret i a la seva esposa “dues peces de terra prop de Sancta Eulalia merita [25] i “tres feixes de terra al Campo Amaro”,[26] a Bernat Bernat i a la seva esposa Ermeniarda els hi comprà “quatre peces de terra, la setena part d’un hort, un pou i un freginal situats a la Villa Piscina”[27] i a Bernat (fill de Bernat) li comprà “un maliolo (mallol), situat a Orta a la Valle.”[28]

– El 1053 Geribert va comprar “l’strata o carretera de Giribert Prev” i a Bernat i a la seva dona Ermeniarda “cases i terres al terme d’Orta”[29] i “un mallol amb terra a Orta al lloc la Valle.”[30]

– El 1054 comprava a Bernat i a la seva esposa Ermeniarda “una peça de vinya a la terra de Vila Piscina”.[31]

– El 1055 va comprar a Vidal i a la seva dona Guila “una setena part d’unes parets i cobertors de dos colomars i aus, situat al territori de la parròquia de Sant Andreu, terme d’Orta, sota l’església de Santa Eulària[32] i a Vidal Duran i a la seva esposa Guília “una setena part del sostre i de les parets de dos colomars i la setena part de les aus que allí eren nodrides i criaven.[33]

– El 1056 comprava a Blanca i als seus dos fills “una peça de terra dins de la parròquia de Sant Andreu.[34]

– El 1058 va comprar a la seva germana Blanca “dos casals amb la quintana, colomar, hort, pou, freginal i d’altres peces, tot situat a la parròquia de Sant Andreu del Palomario, terme d’Orta, al lloc nomenat a Villa Piscina[35].

– El 1068, canviava amb Arnau Vidal i la seva dona Riquilde “dues peces de terra de Vilapiscina, a canvi d’una terra erma del terme d’Orta.[36]

– El 1075 comprava a Arnau Vidal “dues peces de terra dins de la parròquia de Sant Andreu de Palumbario, al lloc de Villa Piscina”.[37]

La continuació de la seva saga.

Mossèn Geribert va fer el testament el 26 de desembre de 1067, i anomenà almoiner a Bernat Bonfill, a Pons (fill seu) i a Richeldis (la seva dona)[38] llegant als seus fills Pons i Pere les cases que habitava i els colomars; [39] i a la seva dona Riquilda li cedí uns molins que tenia a Sant Andreu. No sabem quan va morir però l’últim document signat per ell data de 1075.

Poca cosa sabem dels seus fills, el primogènit Pere Geribert feu testament el 21 de març de 1082[40] i morí en octubre del mateix any fent marmessors a la seva mare Riquilde i al seu germà Pons Geribert.

Pons Geribert es casà amb una tal Riquel i tingué almenys dos fills, Pons i Geribert. Fou levita de la Canonja de la Seu des del 1092 i el 1098 el comte Ramon Berenguer III li feu donació de tot el que tenia en cases i alous a “Sant Andreu del Palumbare”,[41] sent així el més gran propietari del poble en aquells temps.


[1] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 95, doc. 290.

[2] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 60, doc. 165.

[3] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 81, doc. 236.

[4] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 83, doc. 245.

[5] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 61, doc. 168.

[6] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f.84, doc. 247.

[7] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 60, doc. 165.

[8] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 88, doc. 263.

[9] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 84, doc. 253.

[10] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 102, doc. 312.

[11] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 60, doc. 166.

[12] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 81, doc. 238.

[13] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 48, doc. 126.

[14] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 88, doc. 265.

[15] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 90, doc. 269.

[16] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 63, doc. 177.

[17] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 96, doc. 294.

[18] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 48, doc. 129.

[19] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 87, doc. 260.

[20] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 59, doc. 163.

[21] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 65, doc. 184.

[22] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 62, doc. 171.

[23] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 55, doc. 150.

[24] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 97, doc. 297.

[25] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 84, doc. 248.

[26] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 105, doc. 321.

[27] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 95, doc. 289.

[28] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 57, doc. 156.

[29] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 67, doc. 192.

[30] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 57, doc. 156.

[31] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 62, doc. 172.

[32] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 103, doc. 316.

[33] Arxiu Capitular. Llib. II, f. 86, doc. 255.

[34] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 105, doc. 320.

[35] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 66, doc. 189.

[36] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 61, doc. 170.

[37] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 60, doc. 164.

[38] En aquella època els mossens es podien encara casar.

[39] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 99, doc. 302.

[40] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 86, doc. 256.

[41] Arxiu de la Catedral. Llib. II, f. 54, doc. 148.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s