ÈPOCA NEOLÍTICA (4.500 – 1.800 aC).
Gràcies a l’arqueologia tenim documentat el pas de l’home per aquest indret ja des del Neolític Mitjà (3.500 – 2.500 aC). Cap troballa fins ara ens permet pensar que els voltants de Sant Andreu hi haguessin assentaments humans al Mesolític (9.000 – 4.500 aC) o al Neolític Antic (4.500 – 3.500 aC), a més s’ha de tenir present que fa uns 5.000 anys les línies de costa i del riu Besòs eren bastant més properes a Sant Andreu de Palomar, fet que dificultaria poblaments molt antics.
En el Neolític, el coneixement i la pràctica de l’agricultura i la ramaderia fan que les poblacions humanes abandonessin les coves i busquessin terres planes prop dels rius per establir-se. Aquell grup humà a més començà a elaborar ceràmica per crear recipients d’emmagatzematge i per cuinar.
A l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar hi ha documentades diverses troballes d’època del Neolític Mitjà i Final (3.500 – 1.800 aC).
Les primeres restes foren trobades el 1854, prop de Can Nyau quan es van fer les vies del tren on aparegueren les restes d’un possible fons de cabana (assentament humà de l’època) que consistia en una construcció circular feta de pedres fang, branques etc.
El 1961, unes noves prospeccions pels voltants de les vies del tren, a la mateixa zona van treure a la llum més ceràmiques fetes a mà i estris de sílex, barrejats amb tègules romanes,[1] i l’any 1986 vora a Can Nyau, aparegueren més restes d’època Neolítica.
Una mica més apartat d’aquesta zona, a l’actual Parc de la Pegaso, el 1989 durant les obres de construcció de dit parc es trobaren també quatre estris de sílex.[2]
A la zona de La Sagrera també hi ha documentada la troballa d’un sílex però ni el material es té localitzat ni tampoc se sap de ben segur de la seva existència.[3]
Malauradament, tots aquest elements documentats fins ara es devien a troballes casuals, mai a excavacions, fet que dificultà encara més poder concretar-ne amb més exactitud l’espai – temps.
Però en l’actualitat, degut a les obres de l’AVE, hi ha hagut certs descobriments des de 2009 que estan fent canviar les diverses teories existents fins ara sobre el poblament del Pla de Barcelona en època neolítica.
Aquest descobriment que està fent replantejar moltes teories és la sorprenent troballa d’una fossa del Neolític Final (2.500 – 1.800 aC) a La Sagrera. El sepulcre, de 3’5 metres de llarg per 3 metres d’ample tenia dins enterrats 207 individus complets i restes òssies de 150 més morts tots en una mateixa època.[4] Això fa trontollar les teories que diuen que en aquella època quasi no hi havia població al Pla de Barcelona i que on més gent hi havia era a la zona de la muntanya de Montjuïc. El gran nombre de morts fan plantejar-se als historiadors el fet que el Pla de Barcelona estigués àmpliament ocupat en aquells temps.
A més d’aquesta gran troballa, també a la zona de La Sagrera una mica més apartat de la troballa anterior, aparegueren diverses sitges de la mateixa època i amb un enterrament humà en una d’elles.[5]
Al final de la Rambla Onze de Setembre, a uns 10 metres del nivell de l’actual carrer, s’han localitzat també més restes d’aquella època. Ceràmiques, un ascla de sílex, un nou fons de cabana, un enterrament i uns fogars que han datat el jaciment entre el 3.500 – 3.000 aC.[6] Aquestes restes segurament tindrien relació amb les trobades allà prop, al Pont de fusta el 1854, 1961 i prop de Can Nyau el 1986.
Però encara hi ha més, vora de l’estació de Sant Andreu Comtal també s’han localitzat diverses sitges neolítiques que donarien explicació a les troballes realitzades en la zona el 1854, 1961 i 1975 on van aparèixer barrejats amb materials romans, diversos fragments ceràmics i sílexs neolítics. Aquest cop s’han descobert dotze sitges i dos enterraments del neolític final.[7]
LA CULTURA DEL BRONZE (1.800 – 650 aC).
En aquells temps els humans residents al Pla de Barcelona eren una societat pastora – recol·lectora que tenia com a tret característic la recerca del coure per construir les seves eines de treball.
Del Bronze s’han trobat de moment només petits fragments ceràmics a la zona del molí de Sant Andreu en uns sondejos que es van realitzar allà, però els fragments eren rodats, possiblement l’aigua d’alguna torrentera els hagués arrossegat des d’un altre lloc. Però aquella zona està encara a l’espera de que es realitzi una excavació arqueològica que doni més llum al que podríem trobar i que ens donaria noves dades sobre aquella època.
[1] HUNTINGFORD, E. “Orígens històrics de Sant Andreu”. Article de la revista De Cap a Peus. Núm. 100. Sant Andreu de Palomar, 1983.
[2] DD.AA. “Fitxes dels jaciments arqueològics de Barcelona. Apartat de Sant Andreu. CAC (Centre d’Arqueologia de la Ciutat). Barcelona, 1995.
[3] DD.AA. “Fitxes dels jaciments arqueològics de Barcelona. Apartat de Sant Andreu. CAC (Centre d’Arqueologia de la Ciutat). Barcelona, 1995.
[4] ANTEQUERA DEVESA, FRANCESC. LAV estructura de l’estació de La Sagrera. “Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona. Any 2011.” MUHBA. Barcelona, 2012.
[5] ANTEQUERA DEVESA, FRANCESC. LAV estructura de l’estació de La Sagrera. “Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona. Any 2011.” MUHBA. Barcelona, 2012.
[6] MONTGUILÓ CORTÉS, ESTÍBALIZ. LAV sector de La Sagrera. “Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona. Any 2011.” MUHBA. Barcelona, 2012.
[7] ARROYO BORRAZ, SERGIO. LAV sector de Sant Andreu. “Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona. Any 2011.” MUHBA. Barcelona, 2012.
SANT ANDREU DE PALOMAR 