ELS VISIGOTS (Segles V – VIII)
Encara sota l’existència de l’Imperi Romà les tropes d’Alaric entraren al Pla de Barcelona destruint vàries de les vil·les romanes existents i conquerint el 415 Barcino.
Alaric, casat el 414 amb Gal·la Placídia, filla de l’antic emperador Teodosi i germana del actual emperador Honori va tenir allà al seu fill Teodosi (que morí als pocs mesos). Alaric pensava quedar-se i governar les nostres terres amb el vist-i-plau dels latifundistes gal·loromans del país però el conqueridor va ser assassinat l’agost del 415 pels propis gots que no volien aliances amb els romans acabant així amb el seu somni.
Amb la caiguda de l’últim emperador romà d’occident Ròmul August el 476 va iniciar-se la conquesta visigoda. El gots atacaren i saquejaren l’antiga capital provincial (Tarraco) i s’inicià la seva decadència que va beneficiar a la petita ciutat de Barcino.
Tot i això, l’arribada d’una gran inestabilitat va fer que les poques vil·les romanes que quedaven al Pla de Barcelona perdessin tota la seva esplendor i es transformessin poc a poc en petits nuclis rurals. La gent tornava a tancar-se dins de la petita ciutat, a la protecció de l’antiga muralla romana, la sobre població feu difícil la convivència.
A mitjans del segle VI la ciutat de Barcelona va començar a créixer verticalment i a guanyar importància mentre que els camps del pla havien perdut aquella esplendor que havia començat al segle I dC. Al segle VII totes les vil·les i edificacions del Pla de Barcelona estaven ja abandonades, els camins principals eren insegurs i els secundaris havien desaparegut. Les restes de les vil·les foren aprofitades pels viatgers resguardar-se i passar algunes nits al costat d’un bon foc com s’ha pogut demostrar en les restes de les vil·les trobades on apareixen restes de fogueres i ceràmiques que fan creure en la possible breu estada de grups de gent per les vil·les del Pla.
A partir de finals del segle VII les diferències entre els propis gots portaren al país a la decadència, els nobles començaren a governar molts territoris i a principis del segle VIII va augmentar la lluita pel poder entre les dues famílies més importants, la de Bamba i Khindasvint fet que va produir una guerra civil que va propiciar l’invasió musulmana.
ELS SARRAÏNS (Segles VIII – IX)
Els musulmans entraren a la península ibèrica el 711 en plena guerra civil goda. Aquila II va sol·licitar ajuda als musulmans per vèncer a Roderic I que s’havia apropiat de la Bètica. Derrotat i mort Roderic els musulmans començaren la conquesta d’Hispània, Aquila renunciava a la corona en favor dels musulmans el 713 i Ardó I ocupà entre d’altres el territori català.
El 716 caigué Barcelona en mans musulmanes i el 718 tota Catalunya ja estava sota control sarraí.
La ciutat de Barcino conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafi inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, la ciutat va ser rebatejada amb el nom de Madinat Barshiluna però els cristians fugiren cap als Pirineus, el Pla de Barcelona quedà quasi desert.
El 732 les tropes franques de Carles Martel frenaren l’avanç musulmà en Poitiers i poc a poc anaren reconquerint terrenys. El 801 les tropes franques de Lluís el Piadós alliberaren Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica, la primera frontera s’instal·la al riu Llobregat.
Amb el pas dels anys a mitjans del segle IX l’estabilitat de la Marca Hispànica fa que la gent comenci a poblar novament el Pla de Barcelona.
Molts cops, al voltant de les antigues vil·les romanes s’hi comencen a construir petites capelles o esglésies que amb el pas dels anys seran els nuclis dels pobles de Pla de Barcelona.
Per què es feien les construccions prop de les antigues vil·les romanes?
Molt senzill, per aprofitar les seves pedres en la construcció de les noves esglésies i cases. Un exemple el trobem en l’església de Sant Martí de Provençals on sondejos fets als anys 70 del segle XX indicaven l’existència de pedres d’època romana i ceràmica del mateix període. Ara, a inicis del segle XXI s’ha descobert a escasses desenes de metres de l’església, una antiga vil·la romana. I a Sant Andreu de Palomar passa el mateix, prop de la seva església trobem també l’existència d’una vil·la romana a l’estació de Sant Andreu Comtal.
SANT ANDREU DE PALOMAR 