MÓN IBÈRIC I ROMÀ

ÈPOCA DEL FERRO – MÓN IBÈRIC (600 – 50 aC)

En aquells temps els habitants de la zona del Barcelonès (els Laietans) estaven establerts pels turons dels voltants de la futura Barcino i per raons purament defensives vivien a llocs elevats.

Hi ha restes de materials ibèrics a tots els turons que rodegen Barcelona, però s’han de destacar Montjuïc, el Turó del Putxet, el de la Rovira i el Puig Castellar (situat ja a Santa Coloma de Gramenet).

A Sant Andreu de Palomar s’ha trobat algunes restes ibèriques, en les actuals obres de l’AVE. Al corredor ferroviari han aparegut desenes de sitges ibèriques i una cisterna amb material ceràmic i ossi del segle III aC. Sota la primera fase de la vil·la romana de La Sagrera també ha aparegut alguna sitja i restes d’uns murs d’aquesta cronologia.[1]

Abans de l’arribada dels romans, sembla ser que els ibers ja rondaven pel Pla de Barcelona, tot i que no s’ha trobat cap poblat que faci creure en un poblament local encara en aquest indret.

El fet de trobar-se també molta ceràmica ibèrica barrejada amb romana fa plantejar-se també que en època alt imperial romana, els últims ibers de la zona encara compartien el Pla de Barcelona amb els itàlics.

Aquesta teoria ens la confirma la troballa de restes de material ibèric barrejat amb ceràmiques romanes en una sitja que va aparèixer al pati davanter de Ca l’Armera, actual restaurant “Tasca i Vins” al carrer Cardenal Tedeschini[2] i també prop de Can Nyau on el 1986 sortiren ceràmiques ibèriques pintades d’entre finals del segle II i inicis del I aC[3], tot sempre barrejat amb un nivell ceràmic romà.

ÈPOCA ROMANA (218 aC – Segle V dC)

L’arribada dels romans a Catalunya a partir del 218 aC va significar un gran canvi. En un primer moment hagué resistència a l’ocupació militar però després de nombrosos confrontaments els ibers van ser derrotats i el control militar fou un fet. Amb la pau la gent començà a baixar dels turons lentament i s’anaren creant petits poblats rurals pel Pla de Barcelona. La fundació al segle I aC de ciutats com Baetulo (Badalona) en època Republicana i Barcino (Barcelona) ja en època d’August, acceleraren el procés de migració cap al pla.

L’existència de Barcino va fer que pels voltants d’aquesta petita “urbs augustal” no existís cap població rellevant (tret de les vil·les romanes) durant centenars i centenars d’anys. A partir del segle I dC comencen a construir-se per tot el Pla de Barcelona diverses vil·les o petits assentaments rurals. La ciutat romana de Barcino necessitava de productes agrícoles i ramaders per l’alimentació dels seus habitants i les vil·les dels entorns foren les encarregades d’acomplir aquesta missió i facilitar els productes de primera necessitat.

Els camins romans que passaven pel futur Sant Andreu de Palomar.

Per arribar a Barcino s’utilitzava un ramal de la Via Augusta ja existent en època republicana que després amb el pas dels segles és va conèixer com a Camí Francès o Camí Reial o Ral. Aquesta calçada sortia pel carrer Carders, Portal Nou i anava a buscar la carretera de Ribes (actualment són diversos carrers) carrer Ribes, carrer del Clot, carrer Gran de La Sagrera, carrer Gran de Sant Andreu i carretera de Ribes. El camí sortia després del Pla de Barcelona en direcció als colls de la Trinitat i Montcada, d’allà anava a Montmeló i després fins a Granollers on empalmava amb la Via Augusta (actual AP-7) que era la via que unia Roma amb Cadis.

Al seu pas pel futur Sant Andreu també hi havia una altra via, la “Strata Subteriora”, més tard coneguda com a “Via Francesca” o “Camí del Mig” que segons alguns autors és fins i tot anterior a l’època romana.

Aquesta via creuava el nord de l’antiga Barcelona per la Travessera de Les Corts, la de Gràcia, Concepció Arenal i carrer Bartrina arribant fins a la plaça Mossèn Clapés on s’unia amb la via romana del carrer Gran de Sant Andreu.

Un últim camí que arribava també al futur Sant Andreu era el que venia de Cornellà pel nord de l’actual ciutat i que anava pel Passeig de la Vall d’Hebron, Passeig Valldaura i Pont del Dragó on enllaça amb la via del mig.[4] i [5] 

Els romans al terme de Sant Andreu de Palomar.

Al carrer Gran de Sant Andreu s’han trobat algunes restes de l’antiga calçada romana. Avui en dia no són visibles, però tal i com ens indica mossèn Clapés, el 1844 existien encara alguns trajectes empedrats que es continuaven utilitzant i que donaven nom a uns camps propers al carrer Grau (L’Empedrat).

Després de la Revolta de les Quintes de 1845 les autoritats militars les van fer treure per evitar que poguessin fer-se servir de barricades, en un primer moment el poble les volia conservar i van quedar emmagatzemades a l’església, però finalment les autoritats militars degut a la Guerra dels Matiners (1846-1849) van decidir destruir-les i aprofitar-les per a construir carreteres.[6]

Al número 227 del carrer Gran de Sant Andreu, es van localitzar noves restes romanes el 1973 al fer els fonaments de la casa actual. Novament van trobar uns carreus romans i uns fragments d’àmfora.

També al mateix carrer, cap el número 199 hi ha documentat que un veí va trobar una àmfora romana al pati de la seva casa.[7] En algunes publicacions s’ha dit que podria ser una vil·la romana però nosaltres pensem que els carreus eren part del camí romà que portava a Barcino i les àmfores podrien haver estat llençades al trencar-se o realment deixades allà en algun recinte no localitzat encara. Seria interessant saber si el veí que tenia l’àmfora la tenia completa, o bé era simplement un gran tros, cosa que també desconeixem.

On si que va existir una vil·la romana és a prop de l’estació de tren de Sant Andreu Comtal. Durant la construcció de la via del ferrocarril en el 1854 van aparèixer part de les restes d’una paret i un mosaic. El mosaic estava format per petites tessel·les que combinaven figures i animals. A més van aparèixer restes de ceràmiques romanes i a uns 15 metres de l’estació, al nord de l’antic pont de la Riera de Sant Andreu van ser localitzats enterraments de la mateixa època.

Una part de la crònica d’aquests fets ens consta gràcies a mossèn Clapés que recupera un escrit de 1857 on el Sr. V. Balaguer deia:

Hemos pasado por debajo de un puente sobre el cual se ha dado desagüe a la riera de Horta y cruzamos por debajo de otro que ofrece paso a la riera de San Andrés. Cuando se hacían los trabajos de esta línea férrea y al abrir el desmonte que estamos atravesando, a una profundidad de unos doce o trece pies debajo de la superficie del terreno, los peones encontraron unos restos de pared que corrían diagonalmente en la dirección de la vía, levantando enseguida con los picos cantidad de piedrecitas menudas de diversos colores. Como era natural, este incidente llamó la atención del contratista del movimiento de tierras, que lo era el ingeniero D. Ildefonso Cerdà, quien después de haber mandado se procediese con mucha detención un hermoso mosaico que a costa de muchos cuidados logró encajonar casi entero, existiendo hoy (1857) en poder de la sociedad del ferrocarril. La posición inclinada del pavimento que formaba parte dicho mosaico y sus dimensiones, hacen creer que fue un baño, mayormente si se considera que en uno de los ángulos inferiores había una depresión a modo de taza que debe creerse sería para recoger las últimas aguas. Este mosaico, de un perfecto y delicado trabajo, tiene un no menos hermoso dibujo cuyas tintas están muy bien casadas. Podría indicar esto la existencia de una población romana en San Andrés o en sus alrededores.”[8]

El 1961 en el marge d’un dels hort dels voltants de l’estació comtal es van trobar novament materials d’època romana: tègules, una àmfora i diversos fragments ceràmics.[9] El 1975 van trobar-se durant unes noves reformes fetes per els voltants de l’estació més petits fragments ceràmics romans, tègula i alguna ceràmica neolítica.

Les actuals obres de l’AVE a Sant Andreu van desenterrar les restes de la part rústica d’aquesta vil·la descoberta al segle XIX on han aparegut les restes de murs, molt arrasats i una mica més apartat, s’han trobat tres enterraments, coberts amb tègula i un d’ells amb aixovar (mitja gerra situada als peus d’un dels morts).[10]

Durant les mateixes obres, una mica més enllà, al Triangle Ferroviari han aparegut també una trentena més de tombes[11] prop on el 1857 com ja hem dit abans, es trobaren també les restes d’uns sepulcres. Tot el conjunt podria arribar a formar una petita necròpolis a camí entre la vil·la de Sant Andreu i la descoberta ara a La Sagrera.

D’aquestes tombes parlava l’any 1869, la revista “Andresense”, al núm. 3 del 10 de gener de 1869, el Sr. Brossa deia:

Es van descobrir alguns sepulcres, que per la seva forma es va creure que perteneixien a la mateixa època [romana]. Aquests sepulcres o sarcòfags eren de forma rectangular, alguns d’ells bastants irregulars, enterrats en el lloc on avui està la via de França, i a uns 15 metres al nord de l’actual pont de la Riera de Sant Andreu.”[12]

També vora la masia de Can Nyau l’any 1869 a la mateixa revista “Andresense” el mateix Sr. Brossa diu que prop de dit mas, al pont de fusta es va trobar un altre petit mosaic i un àmfora.[13] I el 1986 en unes obres de FECSA van trobar més ceràmiques romanes. [14]

Es té constància de l’existència d’un altre edifici o vil·la al carrer Formiga 27 (Torrent de l’Estadella), al Bon Pastor. El 1968 es van localitzar diverses restes romanes (grà carbonitzat, pedres de molí, fragments d’àmfora i tègula, monedes i vestigis d’una habitació feta amb carreus de pedra, una columna i una sitja.[15]

En aquella zona al segle XII hi havia documentat el Molí d’Estadella” per això la troballa romana va ser tot una sorpresa. La notícia aparegué a la Vanguardia el 15 de febrer de 1968:

El servicio de alcantarillado del Ayuntamiento de Barcelona, está realizando unas obras cerca del río Besós con el fin de construir el colector del Torrente de Estadella, cuyo fin es el de desaguar la zona de Sant Andreu, tan propicia a las inundaciones. En una de las zanjas destinadas al nuevo desagüe, han aparecido restos de un silo romano lleno de grano (trigo y avena) carbonizado. Muy cerca de este silo se ha hallado una columna estriada de mármol blanco, que creeemos el pie de una mesa, dos fragmentos de una piedra de molino, y restos de ánforas y tejas de época romana. También dos monedas de bronce, una ibérica, inclasificable, y un sextercio de época del emperador Trajano (años 98-117dC). Algo más allá, más hacia el río, se han hallado también unos grandes sillares de piedra de Montjuich, uno de ellos labrado, y en otra zanja un colmillo de jabalí. Todos estos restos pertenecerían seguramente a una villa destruida a finales del siglo III, cuando la primera invasión. El silo ha aparecido a una profundidad de unos 5 metros y a 11 sobre el nivel del mar; el grano alcanza un espesor superior a los 30 centímetros. No se ha llegado todavía al fondo de este depósito.[16]

Els indicis que també pugui haver aquí una vil·la romana són molt grans, però malauradament aquesta zona està molt urbanitzada i mai s’han seguit gaire les obres per aquesta zona poder saber si apareixia quelcom de nou.

El fet de l’existència de les vil·les de Sant Andreu, Sagrera i la probable vil·la del Bon Pastor fan pensar als actuals investigadors locals que el camí que anava des de Santa Eulàlia de Vilapicina (situada prop de l’antiga vil·la romana de “Villa Pecina” i que baixava pels actuals carrers de Pons i Gallarza, Ajuntament, Pont i Sant Adrià, datat actualment d’època medieval podria existir ja en època romana. Aquesta via tindria una cruïlla a l’alçada del barri de l’Estadella per anar cap als sepulcres romans del Triangle Ferroviari i a la pròpia vil·la de La Sagrera.

Pel que fa a les vil·les romanes s’hauria de dedicar quasi un capítol apart a la gran troballa del segle XXI almenys a Catalunya i que malauradament no es conservarà. La vil·la romana de La Sagrera és un gran complexa vitivinícola a més de servir de residència d’algun patrici barceloní.

Imagenes-del-mosaico-de-la-vil_54362720947_54028874188_960_639

Imatge de part del mosaic trobat. FOTO: LA VANGUARDIA.

Les restes de les cinc premses de vi trobades fan pensar que a la part rústica de la vil·la es produïen unes grans quantitats de vi (milers de litres anuals) arribant a existir pels voltants de la vil·la segurament més de 200 dòlies per emmagatzemar tota aquella producció.

Les restes de les termes i el mosaic trobat demostren que la vil·la era un edifici molt important, de moment el més important trobat al Pla de Barcelona.

Quan s’acabi l’excavació que està encara en marxa se’n podran treure moltes més conclusions.

Al nostre poble tenim constància de dues possibles vil·les romanes més. La primera al carrer Foradada 57 (a la Trinitat Vella) on estava situada l’antiga masia de Can Càrsar, en una petita excavació feta el 1878, segons diu “El Faro Andresense” es van trobar unes possibles termes romanes i un mosaic amb l’efígie de Dioclesià a més de diverses monedes de plata, dues àmfores i restes de materials que no s’especifica.[17] Posteriorment per aquella mateixa zona en 1958 es va produir una nova excavació per poder edificar unes noves cases i van aparèixer nombroses restes arqueològiques que van ser catalogades per Serra Ràfols com a un abocador d’escombraries d’època romana.[18] Els materials, segons Serra Ràfols eren tots de principis del Baix Imperi (meitat del segle III dC).[19]

Els nivells arqueològics trobats a la Trinitat Vella tenien unes grans capes de cendra que molt probablement podrien haver arribat allà arrossegades per les aigües ja que les graves trobades sota la capa de cendra evidenciaven que es tractava d’un embarrancament en un llit torrencial. Podria ser que les cendres vinguessin dels focs d’alguna llar, probablement situada més a dalt, on estava situada l’antiga Presó de Dones[20] o que es tractés d’una antiga vil·la romana on se li sobreposa posteriorment un mas medieval, fet gens estrany.

L’altre vil·la podria estar situada prop de la Meridiana, entre els carrers Riera de Sant Andreu i Ignasi Iglésias, on antigament s’aixecava la masia de Can Magarola i que quan fou enderrocada tragué a la llum material romà i restes d’alguns murs indeterminats dels que malauradament sabem ben poca cosa.

La troballa més curiosa d’època romana és la Venus Púdica o més coneguda com a Venus de Sant Andreu. Aquesta troballa fortuïta es va produir l’any 1955 en uns terrenys del carrer Manuel Sancho, prop de Fabra i Puig, al barri de Porta (actual districte de Nou Barris). L’estatueta és una escultura de bronze de 18,7 cm d’alçada i representa a una dona nua, malauradament va aparèixer trencada, li falten els peus, part de les cames i la base que l’aguantava. Segons les descripcions de Balil:

El cos de la Venus apareix lleugerament flexionat; la mà esquerra descansa sobre el pit dret, mentre que la dreta subjecta un drap que li tapa el sexe, recordant el tema d’Afrodita en el bany. S’ha de descartar en aquesta obra que els trets de la cara i del cabell no són prou precisos, ja que probablement l’artista es basava en un esbós de fang per realitzar la seva obra. Dins dels diversos tipus d’Afrodites Púdiques, la de Sant Andreu segueix el model de l’Afrodita Médici, ressaltant la coqueteria i la gràcia d’aquestes Venus.”[21]

Una última però no menys important troballa dels últims anys es va produir al carrer Coronel Monasterio on es va trobar part de l’aqüeducte que abastia d’aigua a la ciutat de Barcino per la plaça Nova. Aquest aqüeducte portava l’aigua del riu Besòs des de l’actual Montcada, passant paral·lelament al futur Rec Comtal del Comte Mir, i que per tant havia de passar també per Sant Andreu.

Part del seu traçat que va ser descobert inesperadament el 2004 quan es va estar excavant la zona del molí. [22] El fet que en aquest tram no anés en alçat sinó que estigués soterrat en forma de canal va fer que pogués conservar fins a l’actualitat sent l’únic tram que es conserva a tota Barcelona.


[1] ANTEQUERA DEVESA, FRANCESC. LAV estructura de l’estació de La Sagrera. “Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona. Any 2011.” MUHBA. Barcelona, 2012.

[2] DD.AA. “Fitxes dels jaciments arqueològics de Barcelona. Apartat de Sant Andreu. CAC (Centre d’Arqueologia de la Ciutat). Barcelona, 1995.

[3]DD.AA. “Sant Andreu de Palomar, més que un poble” Grup Vers.alles. Sant Andreu de Palomar, 1998.

[4] CLAPÉS, J. “Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar” 2ªEdició. Grup d’Andreuencs. Sant Andreu de Palomar, 1984.

[5] DD.AA. “Sant Andreu de Palomar, més que un poble” Grup Vers.alles. Sant Andreu de Palomar, 1998.

[6] CLAPÉS, J. “Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar” 2ªEdició. Grup d’Andreuencs. Sant Andreu de Palomar, 1984.

[7] HUNTINGFORD, E. “Orígens històrics de Sant Andreu”. Article de la revista De Cap a Peus. Núm. 100. Sant Andreu de Palomar, 1983.

[8] CLAPÉS, J. “Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar” 2ªEdició. Grup d’Andreuencs. Sant Andreu de Palomar, 1984.

[9] HUNTINGFORD, E. “Orígens històrics de Sant Andreu”. Article de la revista De Cap a Peus. Núm. 100. Sant Andreu de Palomar, 1983.

[10] ARROYO BORRAZ, SERGIO. LAV sector de Sant Andreu. “Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona. Any 2011.” MUHBA. Barcelona, 2012.

[11] ARROYO BORRAZ, SERGIO. LAV sector de Sant Andreu. “Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona. Any 2010.” MUHBA. Barcelona, 2011.

[12] CLAPÉS, J. “Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar” 2ªEdició. Grup d’Andreuencs. Sant Andreu de Palomar, 1984.

[13] CLAPÉS, J. “Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar” 2ªEdició. Grup d’Andreuencs. Sant Andreu de Palomar, 1984.

[14] DD.AA. “Fitxes dels jaciments arqueològics de Barcelona. Apartat de Sant Andreu. CAC (Centre d’Arqueologia de la Ciutat). Barcelona, 1995.

[15] DD.AA. “Fitxes dels jaciments arqueològics de Barcelona. Apartat de Sant Andreu. CAC (Centre d’Arqueologia de la Ciutat). Barcelona, 1995.

[16] La Vanguardia 15 de febrer de 1968. Pàg. 19.

[17] CLAPÉS, J. “Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar” 2ªEdició. Grup d’Andreuencs. Sant Andreu de Palomar, 1984.

[18] HUNTINGFORD, E. “Orígens històrics de Sant Andreu”. Article de la revista De Cap a Peus. Núm. 100. Sant Andreu de Palomar, 1983.

[19] HUNTINGFORD, E. “Orígens històrics de Sant Andreu”. Article de la revista De Cap a Peus. Núm. 100. Sant Andreu de Palomar, 1983.

[20] HUNTINGFORD, E. “Orígens històrics de Sant Andreu”. Article de la revista De Cap a Peus. Núm. 100. Sant Andreu de Palomar, 1983.

[21] Extret literalment de l’article de la revista De Cap a Peus. Núm. 100. 1983.

[22] Quarhis – Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona” N.1. Museu d’Història de la Ciutat. Barcelona, 2005.

Una resposta a MÓN IBÈRIC I ROMÀ

  1. Retroenllaç: Puigdalsen | Pladebarcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s