ARQUEOLOGIA A SANT ANDREU (II)

Durant el segle XIX, a l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, tot i ser un lloc on segurament apareixeran moltes troballes arqueològiques, no foren considerades el suficientment importants per ser excavades per arqueòlegs. Els pensaments renaixentistes d’aquells temps, donaven molta importància a la ciutat de Barcelona com a capital del Principat de Catalunya, però la resta del Pla de Barcelona, era simplement considerat com els camps que donaven aliment a la ciutat comtal. Malauradament, tot i l’evolució que ha sofert la societat durant els últims cent anys, ens hem trobat que aquest pensament sobre el Pla de Barcelona no ha canviat molt i poques també han estat les intervencions arqueològiques realitzades al nostre terme fins a finals ja del mateix segle XX. Però anem a pams i recordem ara les poques troballes documentades que es van realitzar al segle XIX al terme municipal del nostre poble a més de les de les vies del tren localitzades el 1854 i de les que ja vam parlar al nostre anterior article d’arqueologia. La següent troballa ja no la trobem fins el 1868 quan durant unes obres al Triangle Ferroviari el 1868 es van trobar unes restes romanes. D’aquella troballa en tenim constància gràcies a una publicació feta pel sr. Brossa el 10 de gener de 1869 al número 3 de la revista “Andresense” on podem llegir: “Es van descobrir alguns sepulcres, que per la seva forma es va creure que perteneixien a la mateixa época (en referència a la vil·la romana de Sant Andreu.) Aquest sepulcres o sarcòfegs eren de forma rectangular, alguns d´ells bastants irregulars, enterrats en el lloc on avuí està la via de França, i a uns 15 metres al nord de l’actual pont de la Riera de Sant Andreu, també es va trobar un altre petit mosaic i un àmfora aprop de Can Nyau.” Aquests sepulcres van ser redescoberts el 2008 durant les obres del Tren d’Alta Velocitat on es van poder documentar 30 sepulcres romans més, alguns d’ells amb aixovar.

. 743 - copia   753 - copia

Imatges del Servei d’Arqueologia. Autor: Sergio Arroyo.

L’última troballa ens data de 1878 quan amb motiu d’unes excavacions, aparegueren al carrer Foradada unes possibles termes romanes amb un mosaic, on es relata que s’hi podía reconèixer l’efígie de Dioclecià. La troballa arqueològica s’acompanyava de diverses monedes d’argent, 2 àmfores i altres restes d’èpoques posteriors. L’any 1958 sabent que per allà a prop hi havia restes es va fer una excavació arqueológica en el solar d’una casa que s’estava aixecant allà al voltant i es va trobar un abocador de material romà però cap altre rastre de les possibles termes.

Anuncis
Publicat dins de Arqueologia | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

MASIA DE CAN BADALÓ

Al ben mig del carrer Llenguadoc (antic carrer de Sant Miquel) hi havia la masia de Can Badaló. Documentada a finals del segle XIII, aquesta important masia andreuenca no va poder resistir-se a la reurbanització aprovada per l’Ajuntament de Barcelona pel carrer Llenguadoc i va ser enderrocada pels volts de 1917.

Imatge del carrer Llenguadoc, al fons es pot veure la masia de Can Badaló.

DSC_0102L’any 1278 l’abadessa de Santa Maria de les Puel·les va vendre a Berenguer Vilademuls una peça de terra per a construir un mas. Aquest, decidí no aixecar cap construcció i al poc temps va revendre la propietat a Pere Pujol que finalment sí que va aixecar un mas.

A principis del segle XIV el mas va passar a la família Ferrer mitjançant el matrimoni amb la pubilla dels Pujol. Després novament, a mitjans del segle XIV l’hereva del mas es va casar amb Guillem Feliu Badaló i el mas va canviar de família. A partir d’aquell moment i fins el seu enderrocament, l’antic mas dels Pujol va ser conegut per sempre més com a Can Badaló o Can Feliubadaló.

La nissaga dels Feliubadaló va seguir sent la propietària del mas fins el primer terç del segle XVIII quan l’hereva es va casar amb Jaume Martí. El 1747 consta ja com a propietari del mas Jaume Martí Solà i Badaló i a partir d’aquell moment i fins al final dels seus dies, la família Martí en fou la propietària. Tot i això, degut a l’importància d’aquella antiga nissaga a tot el nostre terme, el mas continuà mantenint el nom de Can Badaló i fins i tot els membres de la família Martí foren coneguts com els Martí-Badaló.

Els territoris d’aquesta masia eren molt extensos, a més dels voltants del mas, tenien molts camps de conreu entre el torrent de Parellada i la Rambla Fabra i Puig, pel sud, sota el carrer Gran de Sant Andreu, les seves propietats anaven entre la Rambla Onze de Setembre i el carrer Doctor Santponç, fins a l’actual carrer Sant Narcís aproximadament, a més de tenir altres petits camps repartits per tot l’antic terme municipal.

Cap el 1860, les monges de Jesús i Maria li van comprar uns terrenys per fer una escola per noies al lloc que avui ocupa l’església de Sant Pacià. Les monges van vendre aquells terrenys als maristes i anaren finalment a Fabra i Puig. Els Maristes es quedaren amb l’antic convent de les monges que els hi fou cremat després a ells durant la Setmana Tràgica (1909).

*Per més informació llegir: “Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques”. (2014).

Publicat dins de Masies andreuenques | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

ARQUEOLOGIA A SANT ANDREU (I)

A Sant Andreu de Palomar en els últims anys arrel de les obres de l’AVE s’han començat a fer diverses excavacions arqueològiques amb resultats algún cop sorprenents. Són molts els andreuencs que desconeixen els resultats de totes aquestes intervencions però anem a pams perquè tot té un inici. Començarem aquí a repassar totes les excavacions fetes de les quals tenim constància des del principi i en propers articles parlarem de les més actuals.

El 1854 durant la construcció de les vies del tren entre Barcelona i Sant Andreu de Palomar es produiren tres troballes segons consta en els escrits.

– Antics ponts de les rieres d’Horta i Sant Andreu:

L’any 1857 el sr. V. Balaguer va escriure el següent:

“Hemos pasado por debajo de un puente sobre el cual se ha dado desagüe a la riera de Horta (redescobert el 2008) y cruzamos por debajo de otro que ofrece paso a la riera de San Andrés.”

800px-Pont_carrer_Riera_d'Horta-Rec_Comtal_(Sant_Andreu)Guardarodes_del_pont_carrer_de_la_Riera_d'Horta

Imatge del pont de la riera d’horta en el seu encreuament amb el Rec Comtal el 2008. (Estíbaliz Monguiló).

 – Vil·la romana de l’estació de Sant Andreu Comtal:

El mateix sr. V. Balaguer escribia:

“Cuando se hacían los trabajos de esta línea férrea y al abrir el desmonte que estamos atravesando, a una profundidad de unos doce o trece pies debajo de la superficie del terreno, los peones encontraron unos restos de pared que corrían diagonalmente en la dirección de la vía, levantando enseguida con los picos cantidad de piedrecitas menudas de diversos colores. Como era natural, este incidente llamó la atención del contratista del movimiento de tierras, que lo era el inteligente ingeniero D. Ildefonso Cerdà, quien después de haber mandado se procediese con mucha detención un hermoso mosaico que a costa de muchos cuidados logró encajonar casi entero, existiendo hoy (1857) en poder de la sociedad del ferrocarril.

La posición inclinada del pavimento que formaba parte dicho mosaico y sus dimensiones, hacen creer que fue un baño, mayormente si se considera que en uno de los ángulos inferiores había una depresión a modo de taza que debe creerse sería para recoger las últimas aguas. Este mosaico, de un perfecto y delicado trabajo, tiene un no menos hermoso dibujo cuyas tintas están muy bien casadas.

Podría indicar esto la existencia de una población romana en San Andrés o en sus alrededores.”

Publicat dins de Arqueologia | Etiquetat com a , , , , , , , , | 2 comentaris

MASIA DE CA L’ANDREU FERRER

148Al carrer Gran de Sant Andreu 148 cantonada amb Ramon Batlle trobem encara avui l’antiga masia de Ca l’Andreu Ferrer. Tot i que l’actual nom és modern (mitjans del segle XIX), la masia ja existia al segle XVIII.

A mitjans del segle XIX, l’andreuenc Andreu Ferrer tenia diverses terres a l’actual districte de Nou Barris prop de la masia de Can Guineueta. Per les seves terres creuava un torrent que rebia el nom de torrent d’Andreu Ferrer, a Sant Andreu era conegut com a torrent Parellada degut a que passava per les terres de Francesc Parellada.          Imatge de Jordi Petit i Gil.

Familiars dels Martí-Badaló que vivien al carrer Sant Miquel (ara Llenguadoc) Andreu Ferrer va adquirir a mitjans del segle XIX també aquest edifici a l’antic carrer Casasnoves (actual carrer Gran de Sant Andreu) i el mantingué fins que a finals del segle XIX (creiem que al 1895) vengué l’edifici.

A finals del segle XIX doncs, Francesc Grau adquirí l’antiga masia i l’any 1896 l’edifici fou totalment remodelat perdent la seva identitat com a mas rural i passant a ser una nova casa d’estil senyorial.

L’edifici va perdre les seves taulades a dues aigües i passà a tenir tres plantes i coberta plana a la catalana. La façana va ser totalment reformada i presenta actualment una decoració neoclàssica. Si ens hi fixem, dalt de tot podem veure la data “1896” i les inicials “FG” (Francesc Grau).

La façana lateral no té cap tipus d’ornamentació i té poques obertures, segurament es deu a que devia haver algun tipus d’adossat abans de que s’obrís el carrer Ramon Batlle (antic carrer Sant Pau) entre els anys 30 o 40 del segle XIX.

El 1925 al local dels baixos hi havia una merceria anomenada El Barato Andresense regentada per Joan Mas i durant la República les plantes superiors es dividiren per fer diverses vivendes.

*Per més informació llegir:Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques”. (2014).

Publicat dins de Masies andreuenques | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

APAREIX LA FOTO MÉS ANTIGA DE LA FAÇANA DE L’ESGLÉSIA

Si fins ara teníem com a imatge més antiga de la façana de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, una fotografia de 1904 on s’observaven encara les bastides que es van utilitzar per aixecar l’actual temple, ara el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias té en el seu fons fotogràfic una nova imatge una mica més antiga.

escanear0001

La fotografia dataria de 1903 i ha diferencia de l’anterior, no només podem veure la bastida de fusta aixecada, sinó que també podem observar com encara no està del tot acabada la seva façana.

02- Esglèsia actual al 1904 (Fons ADSA)

 Esglèsia actual el 1904 (Fons AMDSA) Fins ara la fotografía més antiga que existía.

Tal i com comentava en els seus escrits mossèn Clapés, la vella i petita plaça Orfila d’aquell moment -anomenada llavors plaça de la Constitució– servia com a magatzem per les pedres que eren utilitzades per a l’obra. En aquesta imatge podem observar a més aquest fet, gran part de la plaça es troba ocupada per grans blocs de pedra que havien de servir per acabar tant la façana principal com alguns dels elements interiors que encara quedaven pendents d’enllestir. Només un petit espai per poder accedir-hi quedava lliure de materials d’obra.

És molt difícil trobar imatges de la nostra parròquia tan antigues i volem animar des d’aquí a que ens feu arribar alguna més si en teniu. Volem que tots aquests records del nostre poble arribin el més lluny possible i que tothom pugui gaudir-ne.

Aquesta imatge ha sortit publicada en un article realitzat a la revista Finestrelles que publica anualment el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) i que en aquest últim número, recull diversos articles d’historiadors locals que parlen de diferents moments històrics del nostre poble. Després de festes, el llibre estarà disponible al Centre d’Estudis (carrer Ignasi Iglésias 33) cada dimarts de 18 a 20 hores per a tots aquells que vulguin conèixer més sobre la nostra historia.

Publicat dins de Notícies, Segle XX | Etiquetat com a , , , , | 3 comentaris

LA FESTA MAJOR AL SEGLE XIX

259correfoc

Ha arribat la nostra Festa Major i com cada any es realitzen un munt d’actes i activitats per a totes les edats per celebrar la festa del nostre patró, Sant Andreu Apòstol.

Mirant cap enrera he volgut veure una mica com eren aquestes festes al segle XIX agafant alguns relats antics que ens mostren els diversos actes que es produïen al nostre poble per celebrar les festes.

Actualment les festes duren dues setmanes i les diverses entitats del poble fan molts actes i activitats però abans, les festes eren molt curtes, duraven un parell de dies  (el 30 de novembre i el dia 1 de desembre) on els actes més destacats eren els litúrgics. Amb el pas del segle, les diverses associacions i entitats que s’anaren creant projectaren nous actes independents però que es compaginaven amb els oficials. Ja entrats al segle XX, les festes s’allargaren i els actes es multiplicaren fins que després de la guerra civil s’unificaren amb un únic programa de festes.

Però tornem al segle XIX. El document que vull analitzar data de 1814, quan el Baró de Maldà, aprofità que feia uns mesos que havia acabat la guerra del Francès (1808-1814) per visitar el nostre poble i participar en els actes de la festa major. El Baró quan venia al nostre poble s’instal·lava a Can Sitjar, un mas de la família Castellbell i en el qual s’hi trobava com a casa. Al seu relat, el baró comenta:

Per disfrutar fins divendres al matí dels dos dies de la festa major del gloriòs apòstol de Sant Andreu, en aquest poble de Sant Andreu de Palomar, amb ple goig i alegria, havent-se’n acabades (gràcies a Deu) les passades amargures, congoixes i afliccions que ens donaven aquells braus toros i fieros lleons del malvadissim Napoleon. […] Al matí vam anar a resar a Santa Eulàlia i després baixarem a resar a l’església de Sant Andreu, veient después la festa i después passejant i divertint-se per allí.”[1]

Com veiem, les litúrgies, els balls i les tavernes eren les úniques distraccions que hi havia en aquell moment. Amb el pas dels anys i amb l’arribada del tren a mitjans del segle XIX, el nombre de visitants a les festes va augmentar i des de Barcelona fins i tot es van posar trens especials.

Hoy por ser el primer dia de la fiesta, saldrán dos trenes extraordinarios á las nueve y diez de la noche de Barcelona y á las ocho y media y nueve y media de Sant Andrés, igualmente el viernes por ser el último dia.”[2]

De 1890, hem aconseguit sortosament aquest resum dels actes dels dos dies de festes del nostre poble publicat a la Pluma de Oro; veiem que diu:

Actes pel diumenge 30 de novembre i dilluns 1 de desembre:

  • Ofici de misa amb l’asistència dels càrrecs electes de l’Ajuntament amb un sermó del mossèn Josep Ballesteros.
  • Repartiment de bonus per un pà de tres lliures i una lliura d’arròs i mitja de carn a uns 400 pobres de la població.[3]
  • Fira a la Rambla i un premi de 15 pts per la botiga que més guarnida estigui.
  • Focs d’artifici en la riera de Sant Andreu.
  • Funcions de ball als casinos i centre socials.
  • Funcions de teatre per la tarda i nit els dos dies. Les funcions seràn “La aldea de San Lorenzo”, 2 piezas de canto por el coro de la Sociedad i la Zarzuela “L’allotjat”

 

  • Teatre de monos, funcions a precio baratísimo.”

[1] Baró de Maldà. Calaix Desastre (1813-14).

[2] La Vanguardia 30-11-1881.

[3] Cal tenir en compte que molta gent gran no tenia recursos ja que no hi havien pensions per jubilació ni res que se li assemblés. Aquest fet es veié reflectit el 1903 en l’obra d’Ignasi Iglésias “Els Vells”

Publicat dins de Segle XIX | Etiquetat com a , , | 1 comentari

LES MASIES DE SANT ANDREU DE PALOMAR: HISTÒRIA I VIDA QUOTIDIANA

Demà dilluns 10 de novembre, a les 19 h al Centre Cultural de Can Fabra, a la biblioteca Ignasi Iglésias es farà una petita conferencia sobre les masies andreuenques a càrrec de la Lourdes Pinyol, pedagoga i un servidor.
A l’antic poble de Sant Andreu de Palomar s’hi han localitzat unes cent cinquanta masies, actualment amb prou feines queden en peu unes vint. La pressió urbanística ha fet que moltes hagin desaparegut i d’altres s’hagin integrat en el teixit urbà. Sense tot allò que ha significat la vida a pagès no entendríem el que som avui. Qui perd els seus orígens per la seva identitat.
masiessap
2ª Edició del llibre: Les masies de Sant Andreu de Palomar
En el transcurs de l’acte es presentarà la 2a edició del llibre “Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques” i qui vulgui el podrà adquirir per 20 €.Ho organitza: Autors i autores del llibre “Les masies de Sant Andreu de Palomar”
Hi col·labora: Centre Cultural Can Fabra
Publicat dins de Notícies | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari