CONTINUEM PERDENT PATRIMONI

284  DSC_0289 - copiaDSC_0295 - copiaDSC_0299 - copia

Imatges: Jordi Petit i Gil

Aquests dies són molts els andreuencs que hem vist com una nova part del nostre patrimoni es perdia en favor del mal anomenat progrés.  Al carrer Gran de Sant Andreu, la casa del número 284 ha estat sent enderrocada sense cap mena de miraments. Per molts podria ser una casa vella que feia que l’acera del carrer Gran de Sant Andreu quedés més estreta, d’altres potser preferiran tenir allà un petit nou bloc de pisos, però hi ha gent que encara sentim veure com el poc patrimoni que ens queda es va perdent a marxes forçades. Alguns direu: “No hi ha per tant, tampoc era una casa que destaqués gaire”. I sí, és cert, era una construcció de caire rural però, què era Sant Andreu de Palomar? Una metròpolis? No, simplement era un poble rural del Pla de Barcelona.

Aquella casa de planta baixa, un pis i coberta de teula àrab a dues aigües  havia estat construïda en tàpia almenys que tinguem constància a la primera meitat del segle XVIII. Banche_bresanneLa tàpia és una antiga tècnica de construcció de murs amb terra argilosa, abocada en un motlle o encofrat i compactada a cops mitjançant un picó. Antigament, s’havia usat molt en construccions rurals, per la seva economia, amb gruixos d’uns tres pams per a parets de cases i d’uns dos pams per a tanques de patis i corrals. Al fang, sovint, s’hi afegia una beurada de calç per millorar-ne la resistència i la seva base sovint era de pedres per tal d’aïllar-se més de les humitats del subsòl.     (Imatge Viquipèdia)

Aquella casa ens ha acompanyat durant 300 anys, i ha vist passar pel seu davant carreters que anaven a Barcelona, segadors que venien a treballar els camps, ha rebut la notícia de la mort de fins a nou reis d’Espanya, la proclamació de dues Repúbliques,ha patit l’ocupació de les tropes franceses, l’atac dels Carlins, ha vist passar pel seu davant reis, generals i fins un president de govern com fou Prim, la Guerra Civil, la Dictadura etc. Si les parets de tàpia parlessin, ves a saber tot el que ens explicaria de la nostra història. Malauradament, no parla i una excavadora l’ha fet callar per sempre.

La majoria de les finques més antigues que hi havia al carrer Gran de Sant Andreu (únic vial sobre el qual es va començar a construir el nostre poble a l’antiguitat) eren així. És a dir, que les més de tres-centes cases que arribà a tenir el poble de Sant Andreu ,- a excepció d’algun gran casalot fet tot de pedra- la resta era així. A inicis del segle XXI quedaven al carrer encara unes deu cases d’aquella època, avui en dia després de la pèrdua d’aquesta creiem que només queden un parell. Aquestes cases eren part del nostre patrimoni com a poble i any darrera any es va perdent en favor de més i més blocs de pisos. El carrer Gran està ple de queixalades degut a algun visionari que va decidir que tirant cap enrere les cases es podrien fer més altes i el carrer seria més gran. Heu vist les fotos antigues? Sembla estret el carrer Gran? Sense cotxes tindríem una acera immensa. No entraré en aquest debat de si cotxes sí o cotxes no, jo només parlo de la destrucció d’un patrimoni que cada cop és menor i d’un carrer Gran que cada cop sembla menys carrer. Som poble o som barri?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Segle XX i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s