El proper 1 de desembre, durant els actes de la Festa Major, com cada any, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias presentarà el seu nou llibre Finestrelles. Aquest any, a càrrec d’en Jordi Sánchez de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris i un servidor en representació del Centre d’Estudis (CEII), estem elaborant un llibre sobre els carrers que intentarà recuperar part de la història del nostre poble.
El llibre pretén parlar de l’evolució urbanística del poble des de la seva fundació i fins el 1897, malaguanyat any en que vam deixar de ser independents. És per aquest motiu que el llibre no serà una guia de carrers actuals sinó que parlarà de la creació dels mateixos al llarg del segle XIX i parlant això sí, de tot l’antic terme municipal que inclou els actuals districtes de Sant Andreu, Nou Barris i una petita part del d’Horta. Després d’una introducció on s’explicarà l’evolució de Sant Andreu, el llibre tindrà un seguit de fitxes per cadascun dels carrers existents quan Sant Andreu era poble i on s’explicarà més detalladament l’evolució carrer per carrer.
Sant Andreu de Palomar com a poble es va vertebrar a l’edat mitjana sobre l’eix de l’antic camí reial (ara carrer Gran de Sant Andreu). Al segle XIX, amb el gran creixement poblacional que experimentà el poble -va arribar quasi a multiplicar per nou la seva població al llarg de dit segle-, va obligar a fer créixer el nostre entramat urbanístic en amplada ja que a principis del mateix segle, les cases construïdes anaven ja de punta a punta del terme municipal i no es podia créixer més.
Ara, per obrir boca posaré un exemple del que trobareu en aquest llibre i del que parlarem en algun altre article més endavant. Us parlaré breument de les últimes cases aixecades al carrer Gran de Sant Andreu i alhora les que actualment tenen els primers números (Gran de Sant Andreu 1, 3,5, 7, 9, 11, 13, 15, 17).
El Baró de Maldà, a finals del segle XVIII en el seu diari “Calaix de Sastre” deixà escrit que: “Sant Andreu consisteix només en un carrer prou ample i llarg i serveix com a carretera principal. Se hi fabriquen ara algunes cases al principi del carrer.”
El carrer Gran de Sant Andreu en un primer moment estava format per quatre carrers, el Major, Raval, Tramuntana i el del que parlava en aquell escrit el Baró de Maldà; aquelles noves cases que s’hi construïen, donaren nom al que fins 1913 fou conegut com a carrer: “Casas Novas, Cases Noves o Casasnovas”.
Aquestes primeres cases, s’aixecaren en uns camps de l’heretat del Mas Pujol també anomenat Can Badaló (antiga masia situada a l’actual carrer Llenguadoc) i que era propietat de Miquel Martí i Badaló. Aquest, el 9 de maig de 1795 vengué dits terrenys a Melcior Saladrigas qui els comprà per ordenar aixecar un conjunt de cases. Així doncs, aquelles cases foren aixecades a finals del segle XVIII amb planta baixa, un pis, teulada a dues aigües i amb un pati al darrere. Aquell conjunt de cases que ordenà aixecar Melcior Saladrigas foren després entre els seus hereus el 24 de desembre de 1828 i aquests després amb els anys les anaren revenent a diversos petits propietaris.
Actualment de totes aquelles cases no queda res dempeus, molt a prop (al número 21) hi ha una altre casa del mateix moment a la qual, malauradament creiem que li queda poca vida. Poc a poc, el mal anomenat “progres” ens continua fent perdre del nostre patrimoni urbanístic, una pena.
Imatge de la casa de Gran de Sant Andreu número 21 (Imtage Jordi Petit).
SANT ANDREU DE PALOMAR 