LA CAPELLA DELS SEGADORS

L’enderrocament de les dues cases fetes al nou passeig de Torras i Bages obert a finals dels anys 20 del segle XX han deixat ara a la vista un edifici que per a molts andreuencs era totalment desconegut, la Capella dels Segadors. Aquest edifici, conjuntament amb la rectoria situada a la banda oposada del recinte eclesiàstic, són els dues úniques edificacions que encara es preserven de l’antiga parròquia que era d’origen medieval.

La capella vista des del pati de les cases ara enderrocades. (Fons: Jordi Petit)

 

Les obres iniciades el 1846 per fer el nou temple preservaren la Capella dels Segadors per la seva importància històrica. Si un entra ara dins de la capella, encara pot observar com les parets de l’antic recinte eclesiàstic estan tallades per aixecar el nou temple.

 

 

Però per què és tan important la capella dels Segadors?

La seva importància es remunta al segle XVII quan dita capella era coneguda com la Capella del Sant Crist. El 1640 (enguany es compleixen 375 anys d’aquella efemèride) un grup de segadors vinguts de les comarques gironines i del Vallès, s’uniren en aquest punt amb els pagesos de Sant Andreu i iniciaren una revolta que desembocà en la coneguda Guerra dels Segadors (1640-1659) i que provocà un intent de secessió del Principat de Catalunya envers de la Monarquia Hispànica.

Els continus abusos sobre la població catalana exercida pels terços castellans a tot el Principat de Catalunya al llarg del segle XVII es veieren augmentats a partir de l’inici de la guerra amb França el 1635. La por per l’invasió francesa del nord del Principat, va justificar a més l’ampliació dels contingents militars a Catalunya.

A la primavera de 1640 les poblacions gironines de Santa Coloma de Farners i Riudarenes es negaren a allotjar als terços castellans i el virrei de Catalunya ordenà castigar als rebels que veieren com foren cremades les seves cases. Aquell fet provocà que el 30 d’abril els seus vilatans s’aixequessin en armes iniciant així una insurrecció contra les tropes castellanes. La revolta s’estengué per tot el nord del Principat i els soldats castellans fugiren cap a Barcelona perseguits per una munió de pagesos i sometents enfurismats.

La matinada del 22 de maig de 1640, arribaren els terços castellans a les rodalies de Sant Andreu on foren sorpresos pels pagesos i sometents del Pla de Barcelona. Molts d’aquells soldats perderen la vida en aquell enfrontament i pocs foren els supervivents que aconseguiren arribar a Barcelona.

Després d’aquell primer enfrontament, els segadors arribats del Vallès i Girona es reuniren a primera hora del matí a l’actual plaça Orfila amb els veïns del poble i altres pagesos forasters que havia treballant al poble perquè eren temps de sega. En aquella trobada s’acordà seguir cap a Barcelona en protesta pels abusos de les tropes castellanes.

Interior de la capella (Fons Jordi Petit)

Un grup de pagesos andreuencs demanaren al mossèn poder agafar el Sant Crist que hi havia en aquesta capella lateral de l’església perquè fos ell mateix el caporal que els guiés en la marxa cap a la ciutat comtal. Tal i com rememora l’antiga lletra de l’himne dels Segadors:

“On és vostre capellà? / A on és la vostra bandera?”

Varen treure el bon Jesús / tot cobert amb un vel negre: “

Aquí és nostre capità / aquí és nostra bandera.

A les armes catalans / que us han declarat la guerra”.

Sortí la multitud des de Sant Andreu amb el Sant Crist al davant i entraren a la ciutat per alliberar als presos al crit de: “Visca la terra, visca lo rey y muïren els traïdors i el mal govern”.

Interior de la capella (Fons Jordi Petit)

El virrei atemorit aconseguí apaivagar la revolta a la tarda. Però aquell fet fou ja un punt d’inflexió. Tot i que el rei Felip IV va prometre castigar els desordres provocats pels seus soldats, amb el pas dels dies, seguint tot igual, s’inicià una nova revolta el 7 de juny (coneguda com el Corpus de Sang) on trobà la mort el propi virrei i que inicià ja una revolta generalitzada a tot el Principat contra les tropes castellanes que significà l’inici de la Guerra dels Segadors.

 

Així doncs els fets iniciats a la Capella dels Segadors el 22 de maig de 1640 foren cabdals en un dels episodis més destacats de la història del nostre país i el propi himne de Catalunya fa menció d’aquest fet.